Als 4 vents

UNA GUIA: LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA


Konrad Adenauer, canceller d'Alemanya després de la II Guerra Mundial, va ser perseguit per Hitler, ja que havia desafiat el nazisme sent alcalde de Colònia. Per aquest motiu va haver de passar els anys de dominació nazi amagat per por a la seva detenció i afusellament. En un dels seus amagatalls, el monestir de Maria Laach, va entretenir el seu temps llegint documents de la biblioteca. Entre ells, les encícliques Rerum Novarum, de Lleó XIII, de 1891, i Quadragesimo Anno, de Pius XI, de 1931, de les quals va extreure idees que li van ser molt útils per a fundar el partit Demòcrata-Cristià alemany.

Les dues encícliques formen part principal del que s'anomena doctrina social de l'Església, documents d'inspiració cristiana basats en valors evangèlics i que es pronuncien sobre la societat de cada moment. Aquests documents es refereixen a les relacions laborals, a la pobresa en el món, a la pau, al progrés, al capitalisme i al marxisme, i són ben conegudes les seves aportacions sobre la llei natural, el principi de subsidiarietat, la defensa de la vida humana, etc.

Els catòlics han llegit i meditat aquests textos que s'han divulgat molt, com les encícliques Mater et Magistra i la Pacem in Terris, de Joan XXIII, i la Laborem exercens i Centessimus Annus, de Joan Pau II, per citar-ne algunes.

Des de 2005 existeix un Compendi de la doctrina social de l'Església, que el cardenal Martino va presentar a diversos països i que resumeix aquesta doctrina que alguns veuen com una tercera via entre capitalisme i socialisme, però que en realitat va més enllà, ja que basa l'acció política en veritats últimes que li han de servir de guia, encara que poden tenir les lògiques concrecions pròpies d'un pluralisme saludable. La defensa de la vida i de la consciència personal estan en primer pla, ja que, com diu la Centessimus Annus (n. 46): «Si no existeix cap veritat última que guiï i orienti l'acció política, llavors les idees i les conviccions poden ser fàcilment instrumentalitzades per a fins de poder. Una democràcia sense valors es converteix fàcilment en un totalitarisme visible o bé encobert, com ho demostra la història.»

Com a mostra de la doctrina social de l'Església, acabo recollint fragments del Compendi: «Déu ha destinat la terra amb tot el que conté a l'ús de tots els homes i pobles. [...] Tot home ha de tenir la possibilitat de fruir del benestar necessari per al seu desenvolupament ple. [...] El principi de la destinació universal dels béns [...] implica una definició precisa de les formes, els límits i els objectes. Destinació i ús universal no signifiquen que tot estigui a disposició de qualsevol o de tots. [...] Aquest principi no s'oposa al dret de propietat, sinó que indica la necessitat de reglamentar-lo. La propietat privada [...] és [...] tan sols un instrument amb vista al respecte del principi de la destinació universal dels béns, i per tant, en última instància, no un fi, sinó un mitjà.»