Als 4 vents

LES VACANCES I ELS QUI NO PODEN GAUDIR-NE


La paraula vacances va unida, en el record més o menys llunyà de tots nosaltres, als temps escolars. Com esperàvem els mesos d'estiu! A molts ens tocava ajudar en les tasques agrícoles, però hi havia temps també per a l'esplai.

Recordo com ens agradaven les historietes de la Família Ulisses que apareixien a la contraportada del popular TBO, que tant va impregnar la nostra infància. La família pujava en un cotxet en què a penes hi cabien tots, inclòs el gos, i es llançaven a la conquesta de la carretera a la recerca d'algun lloc on poguessin estar en contacte amb la natura.

La natura! Joan Pau II, que va ser un enamorat de la muntanya, gaudia de les seves passejades per la vall d'Aosta i de la contemplació dels paisatge, en què veia la mà de Déu que va passar, com diu el poeta, sembrant les valls de bellesa. També Benet XVI procura trobar un lloc tranquil on passar les vacances. Menys esportista, les seves activitats preferides són els llibres i el piano.

Com ells, milions de persones a tot el món es desplacen des del seu lloc habitual fins a una altra destinació on passar els dies de vacances. Alguns, paradoxalment, en aquests mesos de descans es cansen més que durant la resta de l'any, però són molts els que busquen la tranquil·litat que els allunyi de l'enrenou diari habitual. Personalment prefereixo, quan m'és possible, algun racó dels Pirineus, però en qüestió de gustos no hi ha res escrit. Importa tant conèixer nous paisatges i persones com gaudir d'una manera nova dels llocs que tenim a mà.

Les vacances són un temps en què no ens hem d'allunyar de la nostra pràctica cristiana i, en definitiva, de l'amistat amb Déu. Tot al contrari! Hem d'aprofitar-les per contemplar les belleses del món que ell va crear, per agrair-li aquests dies de festa, sovint en companyia de la família; en una paraula, per celebrar aquests dies de pau i serenitat.

Però en aquest temps el món continua girant, amb els seus problemes, que afecten persones tant properes com llunyanes. Tinguem molt presents els qui no tenen vacances perquè no tenen feina, els qui no en tenen perquè no es poden permetre ni un mínim dispendi, aquells als quals no els serà possible gaudir-ne per una malaltia o alguna altra contrarietat.

En la mesura del possible sentim-nos solidaris amb ells, ajudem-los si és a les nostres mans, no els oblidem. Res no descansa tant com les bones obres i una consciència moral recta, és a dir l'exercici de la caritat, que no és incompatible amb satisfer gustos personals. En qualsevol cas, posem sempre la solidaritat per damunt de l'egoisme. Així farem feliços els altres i ho serem més nosaltres mateixos.