Als 4 vents

ALS CINQUANTA ANYS DEL CONCILI VATICÀ II


L'11 octubre de 1962 va començar el concili Vaticà II, de la inauguració del qual aviat, per tant, celebrarem els cinquanta anys. Per aquest motiu m'he proposat dedicar diverses reflexions d'aquesta glossa Als Quatre Vents a aquest esdeveniment que va marcar la vida eclesial del segle XX i que continua sent una gran referència.
El destí va voler que la meva arribada a Roma, per a una estada que es va perllongar onze anys inoblidables, fos justament aquell 11 d'octubre. Tenia 18 anys, la vida per davant i, de manera immediata, els estudis que anava a fer de filosofia i teologia.

No és estrany que, com milers de persones, m'acostés sempre que podia a la plaça de Sant Pere per contemplar les entrades i sortides dels pares conciliars, arribats d'arreu del món, que en nombre de 2.700 es reunien al Vaticà. D'aquests, 2.500 bisbes, perquè hi havia també com a convidats membres d'altres religions, observadors i perits.

Qui m'havia de dir llavors que cinquanta anys després recordaria el Concili, ara com a arquebisbe! Em sento amb el compromís de viure fidelment els seus ensenyaments i de proposar-los a través d'aquests escrits!

Naturalment abans d'arribar a Roma ja havíem pregat molt per l'èxit del Concili, la inesperada iniciativa anunciada per Joan XXIII a Sant Pau Extramurs el 25 de gener de 1959. Des de llavors el Papa havia consultat l'episcopat mundial sobre els temes a tractar, donant una orientació que seria nova, atès que molts concilis ecumènics anteriors havien estat convocats per a dictaminar qüestions de fe o per a sortir al pas d'heretgies.

Aquest seria un «concili pastoral» que busqués un aggiornamento de l'Església en la seva relació amb el món, i que afavorís la unitat dels cristians. No hi hauria condemnes explícites, però sí ensenyaments riquíssims. Joan XXIII declarava, el 1962: «En el nostre temps l'Esposa de Crist prefereix fer ús de la medicina de la misericòrdia més que de la severitat.»

Dels debats conciliars, seguits per primera vegada per milers de periodistes, van sortir quatre constitucions que, com de costum, s'anuncien per les dues primeres paraules llatines amb què comencen: Dei Verbum, sobre la revelació divina; Lumen gentium, sobre l'Església; Sacrosantum concilium, sobre litúrgia, i Gaudium et spes, sobre l'Església en el món actual. Aquestes Constitucions van ser acompanyades d'altres documents, com decrets i declaracions, alguns tan importants com els referits a l'apostolat dels laics o a la llibertat religiosa.

En propers diumenges em proposo parlar d'aquests textos, que són un tresor inacabable d'inspiració per als cristians del nostre temps. Del Concili s'han donat diverses interpretacions. La millor manera de treure el cap a l'esperit conciliar és ser fidel als textos que va aprovar, a vegades després de llargs debats. Són documents que ens poden ajudar molt en el camí de la nostra fe i de la nostra vida cristiana.