Als 4 vents

CONCILI VATICÀ II: LA REFORMA LITÚRGICA


La primera Constitució que va veure la llum en el concili Vaticà II va ser la Sacrosanctum concilium, que va ser aprovada el 4 de desembre de 1963 per 2.158 vots a favor i només quatre en contra, la qual cosa dóna idea de la gairebé unanimitat amb què els pares conciliars van ser conscients de la necessitat d'impulsar, i per això reformar, la litúrgia en l'Església.

Va ser també el més visible per als fidels, als quals es va donar molta més participació en les cerimònies, particularment en la missa, començant pel fet que pogués ser celebrada en llengua vernacla, que la feia més intel·ligible.

Recordo haver vist en la meva infància algunes persones que durant la missa resaven el rosari, sens dubte amb tota la bona voluntat. La dificultat del llatí era òbvia, tot i ser l'idioma oficial de l'Església que durant molts segles ha estat vincle entre persones de cultures molt diferents. Com a curiositat, durant la celebració del Concili van aparèixer a L'Osservatore Romano anuncis de serveis de taxi en llatí!

La reforma es va manifestar també en la disposició de l'altar de cara al poble, en una major importància a les lectures bíbliques, en la participació de seglars en les cerimònies, en canvis en el missal, en les postures dels fidels, en la possibilitat de la comunió sota les dues espècies en alguns casos, en les concelebracions, en el gest fraternal de la pau...

«Ens ho han canviat tot!», deien algunes persones, però la reforma tenia un sentit i de fet no hi va haver canvis substancials, com no podia ser d'altra manera. Moltes vegades era una tornada als orígens, altres era una necessitat didàctica i així va ser acceptada pels qui van entendre «l'esperit de la litúrgia», prenent l'expressió d'un famós llibre de Romano Guardini.

Hi va haver qui no va entendre els canvis i s'hi va rebel·lar en contra i contra l'autoritat del Papa, com el bisbe Lefèbvre i els seus seguidors. Els diversos pontífexs han intentat per tots els mitjans, mitjançant un diàleg pacient, que no trenquessin la unitat, tan important, i acceptessin el Concili i les seves decisions. En un altre extrem, hi ha hagut interpretacions abusives que han afectat les fórmules obligatòries de la missa, com les paraules de la consagració, o la recepció de sagraments, com el de la penitència, la validesa i necessitat de la qual ha confirmat el Concili clarament.

La intenció del Vaticà II, confirmada pels fets, va ser que es fomentés la participació dels fidels, que hi hagués una millor comprensió de la paraula de Déu i que la centralitat de les devocions l'ocupessin Crist i el misteri pasqual. En aquest sentit sempre podrem progressar, sense menysprear la riquesa acumulada per l'Església durant tota la seva història en oracions, cants i gestos d'adoració, que sempre seran actuals.
La litúrgia és un veritable tresor i és molt significativa l'atenció que li va dedicar el Concili, que es va plasmar en una de les seves quatre Constitucions.