Als 4 vents

EL NAIXEMENT DE LA MARE DE DÉU


L'any 1660 Murillo va pintar el quadre «El naixement de la Mare de Déu», amb destinació a una capella de la Catedral de Sevilla. La invasió napoleònica va fer que l'obra viatgés a París i avui s'exhibeix al Louvre. Representa la nena acabada de néixer, atesa per unes quantes dones i per alguns àngels que no s'han volgut perdre el moment. En segon pla, fora del focus de la llum, apareix santa Anna, incorporada sobre un llit, amb sant Joaquim al seu costat.

La imaginació de l'artista ha embellit una escena de la qual en realitat no sabem detalls, ja que només els evangelis apòcrifs donen compte dels qui van ser els pares de la Mare de Déu. Però el quadre ens resulta útil, en arribar aquesta data de la Nativitat de la Mare de Déu, que l'Església celebra cada 8 de setembre, per fixar-nos en la nostra Mare i conrear la devoció cap als qui van ser els seus pares. De fet, a la nostra arxidiòcesi hi ha ermites amb una història secular dedicades a santa Anna.

Joaquim i Anna són avui invocats com a exemple per als avis, als quals el nostre temps reserva tantes vegades la missió d'educadors en la fe, completant aquesta funció principal dels pares. Com devia ser la vida en família a la casa on va néixer aquella nena a qui la Santíssima Trinitat reservava un paper inigualable en la història de la salvació?

Grans havien de ser els cors d'Anna i de Joaquim quan Déu els va escollir per a alimentar i educar la mare de Jesucrist. Si tots els pares queden admirats en contemplar els seus fills, quina no devia ser l'admiració d'aquell matrimoni jueu davant aquella Nena plena de gràcia, «beneïda entre totes les dones»? Sens dubte es devien meravellar una i mil vegades, i es devien sorprendre. Com ho devia fer més tard Maria davant les lliçons del seu Fill, també ells «guardarien en el seu cor» les circumstàncies que van viure.

La nativitat de la Mare de Déu ens situa davant l'inici d'una vida i una vocació d'incomparable santedat de la qual tenim, però, poques notícies. Podem imaginar els goigs i els dolors d'aquella que va infantar el Fill de Déu i que el va acompanyar, amb humil discreció, fins al peu de la creu, on va ser constituïda mare de l'Església.

Alguns teòlegs van tenir certa objecció a exaltar Maria tement que fes ombra al culte a l'únic Mitjancer. Però s'equivocaven. La mare sempre condueix al fill. En el quadre de Murillo la llum es projecta sobre Maria, perquè el que es representa és el naixement de la Mare de Déu, però a la cova de Betlem, i sempre, és Jesús la Llum del món. Maria és el camí que ens assenyala la presència de Déu i és la gran intercessora. Quin fill es mostraria insensible davant el prec de qualsevol persona que vingui avalat per la petició de la seva mare?