Als 4 vents

DUES FESTES GRANS


Mai no oblidaré que, al cap de pocs dies de la meva consagració episcopal, em va correspondre la sort de presidir les cerimònies religioses pròpies de la festivitat de Santa Tecla i de la Mare de Déu de Misericòrdia, tan entranyables per als cristians de Tarragona i de Reus des de fa segles.

En l'actual festivitat de Santa Tecla, giro de nou els ulls a la relíquia del seu braç venerat i al record de la vida d'aquesta santa deixebla de sant Pau les empremtes de la qual són tan notables encara avui a l'actual Turquia, a la ciutat d'Iconi, l'actual Konya, on va néixer la popular Santa.

Recordo el viatge que vam fer fa un temps a aquests territoris, corresponent a una amable invitació que ens va permetre sentir l'emoció de trepitjar la terra on es va desenvolupar la primitiva Església, fins al punt de ser a Antioquia on per primera vegada es va utilitzar el nom de cristians. Amb especial il·lusió vaig celebrar la santa missa a la modesta església de Sant Pau i Santa Tecla de Konya, i vaig visitar altres ciutats entranyables, com Tars, la ciutat de l'Apòstol, o Istanbul, on és manifesta la qualitat de pont entre Orient i Occident, situació que ens remet al desig de sant Fructuós, manifestat al soldat Fèlix, d'evangelitzar tot el món.

Els sants ens porten a Déu. Aquesta és la raó del culte que l'Església els tributa i la que justifica i fa recomanable la seva presència plàstica en els temples. Santa Tecla ha portat moltes persones a honorar aquell a qui Tecla honorava i per qui va patir cruents martiris.
Per altra banda, la persona més santa que ha existit és la Mare de Déu, i a ella ens dirigim en les seves nombroses advocacions, entre elles la de la misericòrdia. I es dóna la circumstància que en el calendari podem celebrar la festa de la Mare de Déu de Misericòrdia molt a prop de Santa Tecla. Si aquesta última té a la Catedral de Tarragona el centre de la veneració, la festa mariana, a la nostra arxidiòcesi, té el seu centre espiritual al santuari que li està dedicat a Reus.

Va ser el 1592, fa justament 420 anys, quan la Mare de Déu es va aparèixer a una pastoreta, Isabel Besora, en uns anys en què la ciutat estava castigada per la pesta, i li va encarregar que la població fes una processó de candeles tan llarga com la muralla, deixant-li com a mostra de la seva presència un petó a la galta que va quedar convertit en flor.

També aquí, com passa amb santa Tecla, la llunyania secular dels fets permet que es barregin la història i la llegenda. La veritat és que la devoció manifestada des de llavors a la Mare de Déu a Reus va créixer i es va plasmar primer en una petita ermita, i més tard en el preciós santuari tan visitat cada dia i tan refulgent de llum i d'assistència de fidels a les misses dominicals.
Que la Mare de Déu i els sants ens acompanyin i facin que també la nostra generació ofereixi els fruits de santedat que Déu vol de tots nosaltres.