Als 4 vents

LA PROVA DE FE MÉS CONVINCENT


Tal com vaig comentar diumenge passat, el proper dijous dia 11, en l'escaiença dels 50 anys de l'inici del concili Vaticà II, comença l'Any de la fe. Així ho va decretar Benet XVI exhortant-nos a viure aquest any amb el sentit d'una nova conversió a Jesucrist. La fe no és un pensament, i encara menys una il·lusió al voltant d'un món que pot ser irreal, tal com el que veuen les persones escèptiques. És un encontre interior amb el Fill de Déu viu, amb Jesucrist.

Raons per creure? Si fos possible recollir els millors arguments de tots els temps, escrits pels millors teòlegs de la història, l'esforç no seria suficient per a convèncer un incrèdul dels nostres dies. La transmissió de la fe no és una qüestió dialèctica, com un pols en el qual l'argument més fort derrota el feble i aquest s'ha de donar per vençut. La fe es transmet amb més eficàcia mitjançant el testimoniatge de vida.

El mateix Papa que ha declarat l'Any de la fe, un intel·lectual de primer ordre, va dir, referint-se a la seva mare: «La llum de la seva bondat va romandre i per a mi es va convertir cada vegada més en una demostració concreta de la fe per la qual es va deixar modelar. No sabria assenyalar una prova de la veritat de la fe més convincent que la humanitat sincera i franca que aquesta va fer madurar en els meus pares i en moltes altres persones que he tingut ocasió de trobar.» Ho diu qui ha estat professor de teologia i és autor d'un centenar de llibres: la prova més convincent no es troba en els textos, sinó en les persones.

En els articles dedicats al concili Vaticà II, vaig posar en relleu la importància transcendental que va tenir per a l'Església, i també algunes interpretacions errònies. Una d'elles era aquella que, per destacar allò que és propi de la fe, deia que calia alliberar-la de les adherències piadoses acumulades al llarg dels segles.

Certament no hem de confondre creença amb pietisme, però, com va dir Jean Guitton «no pot existir una fe que no se sostingui sobre un exercici continuat del que es pot anomenar la pietat. Sense haver estat alimentat des de la infància en aquest exercici, la meva fe hauria estat una planta sense terra».

En efecte, seria un error considerar que totes les devocions, per exemple les marianes, són gestos devaluats, com indignes d'una persona adulta i lliure. No és així. La intel·ligència no està renyida amb el cor. Hi ha una relació estreta entre la veritat de la fe i la bellesa de les pràctiques devocionals que hem heretat dels nostres pares. Per aquest motiu, l'Any de la fe ha de ser també un temps per a reflexionar i posar en valor tradicions que poden ajudar-nos a trobar Jesucrist, conscients que no són contràries sinó útils i necessàries.