Als 4 vents

ELS SANTS, TESTIMONIS DE CRIST


Aquest diumenge celebrarem a la Catedral l'obertura de l'Any de la fe, com un ressò de la recent inauguració d'aquest per part del papa Benet XVI. Avui vull reflexionar sobre la vida dels grans testimonis de la fe, els sants, amb més motiu perquè diumenge passat vaig tenir el goig d'assistir a Roma a la proclamació d'un d'ells, sant Joan d'Àvila, com a doctor de l'Església.

El títol el concedeix l'Església a aquelles persones que han deixat empremta de fidelitat i que han estat mestres d'espiritualitat i d'eloqüència teològica. Fins ara havien estat proclamats doctors trenta-tres sants, començant per sant Atanasi, passant per sant Agustí i arribant a Teresa de Lisieux. Sant Joan d'Àvila té la particularitat que molts sants contemporanis i alguns de posteriors ja van admetre el seu magisteri, com Pedro de Alcántara, Teresa de Jesús, Joan de la Creu, fra Luis de Granada, Alfons Maria de Liguori, Ignasi de Loiola...

Per a un arquebisbe de Tarragona la proclamació de Joan d'Àvila com a doctor de l'Església té un altre motiu d'especial satisfacció: va ser Mons. Laureano Castán Lacoma, bon coneixedor d'aquell mestre, el primer que va proposar aquest doctorat, quan era bisbe de Sigüenza-Guadalajara. I va ser, més tard, el meu predecessor, Mons. Benjamín de Arriba y Castro, de qui Castán Lacoma havia estat bisbe auxiliar, qui va aconseguir que la petició a la Santa Seu fos avalada pel plenari de la Conferència Episcopal Espanyola el 1970.

M'he fixat en Joan d'Àvila, però qualsevol dels sants és testimoni de Crist en la seva època i en tots els temps. El cristianisme no és essencialment una doctrina, una tesi o una col·lecció de manaments i orientacions per a la vida. Abans de res és adhesió a la persona de Crist, i els sants són els qui millor encarnen la realitat de l'amor de Déu. La nostra època, no menys que cap altra, necessita d'aquestes persones que donen testimoniatge de la seva fe, una fe arrelada en la raó, no en els mites, i visible per la caritat, és a dir per l'atenció als altres, sobretot als més necessitats.

Són per això innombrables els sants lligats a la fundació o impuls d'institucions educatives i assistencials, per a nens, adults i ancians, per a orfes i vídues, per a malalts ocasionals i crònics, per a persones rebutjades per la societat -drogoaddictes, leprosos, malalts de sida-, per a pobres i moribunds. Per descomptat, als altars només hi ha una infinitèsima representació de les persones que han viscut santament, la gran majoria anònimes, però ben conegudes per Déu; sants en la seva vida ordinària, homes i dones, joves i grans, seglars i religiosos, amb el denominador comú de l'amor a Déu i al proïsme.

En aquests començaments de l'Any de la fe, la lectura de les seves vides pot constituir una saludable dieta alimentària espiritual per a tots els fidels cristians.