Als 4 vents

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ SOCIAL


Fa 81 anys, el 12 de febrer de 1931, Guillermo Marconi, inventor de la ràdio, va arribar al Vaticà amb una emoció especial. Pius XI li havia encarregat la construcció d'una emissora de ràdio vaticana i aquell dia començarien les seves emissions al món amb unes paraules del Papa, que van ser tan solemnes com ho requeria l'ocasió: «Escolteu terra la paraula de la meva boca [...], oïu i escolteu, pobles llunyans.»

Hi ha una fotografia que mostra el pontífex al costat de l'inventor, i és un testimoni del valor que manifestava qui era cap de l'Església per aquest nou instrument de comunicació. Recordo sobre això una altra fotografia, que ara resulta curiosa, de Pius XII escrivint a màquina, una Olivetti que li havien regalat. Cada època té els seus mitjans tècnics d'escriptura i de comunicació. Bill Gates seria potser el Marconi de la nostra època. El desenvolupament que ha tingut el món dels ordinadors i l'Internet converteixen en llunyà el temps en què no existien, tot i ser mitjans tan recents.

Aquesta reflexió ve a tomb dels comentaris que vaig realitzant aquest any a propòsit dels cinquanta anys del començament del concili Vaticà II. Un dels decrets d'aquest Concili va ser dedicat als mitjans de comunicació social, i encara que ha passat gairebé mig segle des de la seva publicació i els mitjans tècnics han canviat tant, el seu contingut és de gran actualitat. Tant si es tracta d'informació a través de la vella premsa escrita com si té com a suport els últims invents de pantalles tàctils, el missatge contingut en aquest decret mereix ser tingut en compte.

El Concili lloa la llibertat d'informació, insta a la presència de catòlics en els mitjans, demana la creació d'oficines de premsa de l'Església, estableix una jornada anual de mitjans de comunicació social i anima a afavorir la producció de programes i espectacles dels quals puguin gaudir les famílies.

Alhora assenyala alguns perills que, avui més que ahir, es revelen molt reals. Crida a respectar la veritat per damunt de tot en les notícies, a protegir la dignitat de les persones i la seva intimitat, a rebutjar l'exaltació de les passions humanes i a no caure en l'explotació de sentiments baixos. Si observem la poca estima que a vegades es té per la veritat, que se sotmet a interessos de partit o de negoci, i la dedicació de molts programes televisius o d'Internet a conrear instints bàsics o fins i tot a l'explotació del dolor aliè, o a envair la intimitat de les persones, veiem com en són de necessàries les orientacions conciliars.

Com tota activitat professional, el periodisme i la comunicació social en general tenen llums i ombres. Quan em reuneixo amb els periodistes, cosa que faig habitualment i de manera especial en la festa de Sant Francesc de Sales, els agraeixo la seva tasca que, ben orientada, és una aportació impagable per a fer un món millor, el que passa pel respecte a aquests valors que, fet i fet, deriven en la seva major part de l'Evangeli mateix, paraula que, no en va, significa 'bona notícia'.