Als 4 vents

L’ITINERARI DE LA MARE DE DÉU DEL CLAUSTRE


Centenari de la coronació canònica de la Mare de Déu del Claustre de la Catedral de Tarragona. Dono gràcies a Déu pels molts fruits visibles, i també ocults, que ens ha ofert la celebració d'aquest centenari, i vull començar agraint al Capítol de la Catedral i a la Confraria de la Mare de Déu del Claustre les activitats desplegades amb aquest motiu. De manera especial cal destacar l'experiència tan emotiva que ha estat l'itinerari d'una rèplica de la imatge original, que ha visitat parròquies, col·legis, residències de persones grans i de persones discapacitades entre d'altres.

En alguns casos he pogut apreciar personalment el goig amb què era acollida la simpàtica imatge de la nostra Mare de Déu del Claustre tan venerada. D'altres, me n'han arribat ressons, i tots coincideixen que ha estat molt positiva l'experiència d'aquesta visita que té tant de simbolisme: la Mare de Déu no espera que anem a veure-la a la seva santa capella, ella mateixa ens ve a trobar, perquè vol estar amb les persones en les seves circumstàncies habituals de residència i de treball.

De la il·lusió amb què ha estat rebuda donen fe nombroses anècdotes, la majoria de les quals tenen com a protagonistes joves i nens, també malalts i persones amb alguna discapacitat, com les ateses a la Fundació Topromic. M'aturo a citar aquest cas concret perquè tinc davant el preciós àlbum que em van lliurar en aquell centre en el qual van recollir redaccions i dibuixos relacionats amb la visita de la pietosa imatge de les persones que hi són ateses. Les persones, en cadascuna de les circumstàncies en què es trobin, són les veritables «pedres vives» que formen el temple de Déu, al qual ens introdueix o ens hi retorna si ens n'hem apartat, la devoció mariana.

Tots ens alegrem que aquesta «excursió» de la imatge de la Mare de Déu del Claustre hagi revifat la fe dels tarragonins, sobretot en aquest Any de la fe. A ella demanem que ens ajudi en el nostre camí cap a Déu i en el desig de fer arribar a moltes persones l'amor a Jesucrist. Li preguem, d'una manera especial, pels sacerdots i per les vocacions religioses, i pels seminaristes. Precisament he volgut que la imatge -una rèplica preciosa de l'original- que ha fet aquest recorregut urbà durant aquest any, sigui col·locada al Seminari Menor perquè pugui ser invocada en petició de les vocacions que tant necessitem al ministeri sagrat.

Clausurem així el centenari de la Coronació d'aquesta advocació de la Mare de Déu, però conscients que no acaba tot aquí. La corona de les mares són els fills, i la de Maria hem de ser nosaltres en tot moment, des d'ara i per sempre.