Als 4 vents

ESGLÉSIA PER A UNA SOCIETAT MILLOR


Explica la llegenda que el fundador del budisme, Siddhartha Gautama Buddha, era un príncep de l'Índia que vivia molt protegit, fins al punt que una vegada que va sol·licitar sortir de palau per conèixer el món, el seu pare va ordenar que netegessin els carrers de qualsevol visió desagradable que pogués afectar-lo. Això no obstant, en aquells dies es va topar amb tres realitats que li van provocar una forta impressió: la vellesa, la malaltia i la mort. I quan es trobava més deprimit, va descobrir la presència d'un anacoreta que el va introduir en el món de la meditació. I en ell va trobar el remei contra el dolor i la pau de l'esperit.

En el cristianisme el sentit de la vida té una explicació transcendental: Déu ens ha creat a imatge i semblança perquè, després d'un temps a la terra, puguem gaudir d'ell eternament al cel. En aquest temps de permanència en el món no ens neteja els carrers, no ens estalvia l'esforç, ni els contratemps, ni la malaltia, ni la vellesa, ni la mort. Però ens dóna els mitjans, la seva ajuda que mai no ens falta, per a aquest recorregut.

La institució del sacerdoci, com a pont entre Déu i els homes, i la fundació de l'Església, que perllonga la vida de Crist a la terra, són mitjans que Déu va disposar per ajudar-nos en aquest recorregut. L'Església no és una invenció humana, per elevada que aquesta fos, sinó una voluntat divina que va tenir el seu punt de partida en la confessió de Cesarea, quan Crist mateix va col·locar Pere com a pedra angular i cap dels apòstols d'aquesta societat que prevaldrà fins a la fi dels temps. Els bisbes tenim com a títol primordial ser successors dels Apòstols, i l'Església diocesana és la mateixa Església universal constituïda habitualment en cada territori per a aglutinar una comunitat de fidels.

Aquesta Església diocesana té al seu càrrec, però, no sols la comunitat cristiana, sinó qualsevol persona que pugui necessitar els seus serveis. En aquest sentit la Jornada de Germanor que se celebra aquest 18 de novembre, té un lema explícit: «L'Església contribueix a una societat millor.» En efecte, és una experiència comuna, manifestada a través de les parròquies, dels centres religiosos, dels col·legis i locals d'assistència social, que l'Església té cura de visitar ancians i malalts, atén sacramentalment a tots els qui ho desitgen des del baptisme fins a la mort, socorre els pobres, els indigents sense sostre, les mares solteres que necessiten solidaritat per a poder tenir un fill, les persones soles, potser les més vulnerables...

Com a segon lema de la Jornada figura: «Ajuda la teva parròquia, hi guanyem tots.» Apel·lo a fer d'aquest lema una realitat. Les diverses iniciatives pastorals de l'Església diocesana necessiten aquests braços que són les parròquies per abraçar a totes les persones, especialment les més necessitades.