Als 4 vents

L’ESTIL DEL PAPA FRANCESC


A diferència del que passa en el món de la política, quan un cardenal arriba a Papa no ha de donar compliment a un programa electoral que hagi proposat, perquè en aquest cas no hi ha programa, ni campanya electoral, ni candidat. Cal esperar les primeres setmanes per advertir quin serà l'estil propi del seu pontificat, que encara que té sempre el mateix objectiu de servei a l'Església universal, s'expressa d'acord amb les peculiaritats personals que cada un li imprimeix.

En aquest sentit, ja podem fer alguna observació sobre el que podríem anomenar «l'estil del papa Francesc», que alguns hem pogut apreciar molt de prop a Roma i tots a través de la televisió.

La primera anotació podria ser l'èmfasi que posa en la senzillesa personal i en l'amor als pobres. Als periodistes els va confiar en el seu encontre que, acabat d'elegir, a la mateixa capella Sixtina, va decidir imposar-se el nom de Francesc en record de Francesc d'Assís, del qual va destacar que va ser «l'home de la pobresa, l'home de la pau, l'home que custodia la creació».

Ja ha ofert alguns signes externs de com viure la pobresa de manera exemplar, també ha advocat per la pau, en el seu missatge pasqual, citant particularment zones del món en conflicte. I no hi ha dubte que treballarà per un «ecologisme cristià», de respecte al món creat per Déu.

La humilitat de Francesc, seguint l'estil d'aquesta virtut tan visible en els últims papes, l'ha manifestat en diversos detalls. El més divulgat va ser quan el Dijous Sant es va agenollar als peus d'un grup de joves, alguns d'ells musulmans, acollits en un centre penitenciari romà, per rentar-los els peus, com va fer Jesús amb els seus deixebles, i quan va mantenir la històrica entrevista amb Benet XVI i va regalar al seu antecessor una imatge de la «Verge de la Humilitat», dient-li: «Quan la vaig veure vaig pensar en vostè», en agraïment pel testimoni d'humilitat i senzillesa que va donar en els vuit anys de pontificat.

Per descomptat, el papa Francesc ha parlat de la fe. Dirigint-se als cardenals els va parlar que hem de «caminar, edificar i confessar». És a dir, hem d'avançar en el nostre camí de la vida, edificant l'Església i confessant el Senyor. Va advertir: «Podem caminar tant com vulguem, podem edificar moltes coses, però si no confessem Jesucrist, alguna cosa no funciona. Acabarem sent una ONG assistencial, però no l'Església, esposa del Senyor.»

He volgut recollir només un ram de les seves primeres paraules i gestos. Estic convençut que el nou Papa ens oferirà un tresor de pensaments i d'exemples, i ja des d'ara animo a tots a seguir-lo de prop, a estar pendents del que digui i faci. I, com ens va demanar des de la seva primera aparició al balcó de Sant Pere, preguem per ell demanant al Senyor que el beneeixi.