Als 4 vents

BICENTENARI DE MARIA ANTÒNIA PARÍS


El 28 juny 1813 va néixer a Vallmoll una nena que arribaria a tenir projecció universal: Maria Antònia París. Avui, en el bicentenari del seu naixement, desitjo unir-me de cor a les Religioses de Maria Immaculada, Missioneres Claretianes, la congregació que ella va fundar al costat del pare Claret, per a l'educació cristiana de la humanitat i servei a l'Església.

El seu naixement en l'esmentada població de l'Alt Camp va obeir a la condició de refugiada de les tropes napoleòniques que tenia la seva mare. L'endemà de néixer va ser batejada a la Parròquia de l'Assumpció.

Així com Vallmoll està lligat al seu naixement, Reus ho està a la seva mort, ja que va ser a la capital del Baix Camp on la religiosa va morir, el 17 de gener de 1885. Allí està enterrada i la ciutat que honra les seves restes mortals li va dedicar un carrer.

Entre aquestes dues dates, Maria Antònia París va tenir una intensa vida de pregària i d'acció a partir dels 13 o 14 anys quan, arran d'una missió franciscana a Escornalbou a la qual va assistir, es va adonar que Déu li demanava un lliurament complet com a religiosa.

Sent encara postulant, a partir de l'any 1842, veu que la seva vocació és fundar una institució apostòlica els traços de la qual va distingint cada vegada més clars des que els consulta amb el pare Claret, en un providencial encontre.

El 15 d'agost de 1851, amb un grup d'amigues, acudeix a la Catedral de Tarragona, i en aquesta festivitat mariana (la devoció a Maria serà un segell de la seva obra) les joves fan vot de no separar-se i de «travessar mars» si és el que Déu vol. De fet, creuen l'oceà i van a Cuba, d'on era arquebisbe el pare Claret. Avui, quan la presència de les Missioneres Claretianes s'estén per una vintena de països de tot el món, aquell compromís d'amor, i aquella disposició a fer missió en terres llunyanes, en mostra els fruits.

L'any 1855 la venerable Maria Antònia París i sant Antoni M. Claret funden a Santiago de Cuba l'Institut Apostòlic. El seu carisma és la transmissió de l'Evangeli a través de l'educació i el servei als més necessitats.

En els últims temps he tingut ocasió, per a mi sempre feliç, de trobar-me amb les Missioneres Claretianes i presidir l'eucaristia, amb motiu del 150 aniversari de la seva fundació i els 125 de la mort de la seva fundadora.

Els aniversaris, per a l'Església, no són meres fites temporals, sinó ocasió de donar gràcies a Déu, perquè l'Església és la història de les seves misericòrdies amb els homes. I encara que l'Església és universal, quan celebrem la memòria d'una fundadora tan lligada a la nostra arxidiòcesi, l'alegria és encara més gran. Enhorabona, doncs, a les Missioneres Claretianes en el bicentenari de la seva fundadora i que per a tots sigui un exemple de seguiment de la vocació divina al servei de l'Evangeli i de les persones, properes o llunyanes, que trobem en el camí.