Als 4 vents

JUSTÍCIA INSPIRADA EN L’AMOR


Els que vivim a Tarragona, i especialment els residents a la Part Alta, tenim molt present en els nostres ulls l’antiga civilització romana. Però no són les pedres el més sòlid que ens va deixar Roma, sinó les seves institucions, i entre elles el dret.

L’aplicació de la justícia va aconseguir un nivell més gran que el d’altres pobles. Encara avui impressiona als juristes aquell succés en què es va veure embolicat sant Pau a Jerusalem, quan va ser detingut i acusat d’agitació religiosa. En va tenir prou d’apel·lar el Cèsar, com a ciutadà romà, perquè la magistratura local es mostrés respectuosa amb ell i l’enviés a milers de quilòmetres de distància per a comparèixer davant el tribunal corresponent.

El cristianisme, de la mateixa manera que va prendre elements de la filosofia grega, deu molt al dret de l’antiga Roma. El que va fer va ser assumir el concepte de justícia i millorar-lo. No en té prou amb la justícia fredament aplicada: hi incorpora la caritat. I no ho fa com un concepte antagònic, sinó complementari. Algunes persones han proclamat «menys caritat i més justícia», però l’adequat seria: més justícia, inspirada en l’amor.

En les relacions amb els altres, Jesucrist ens va ensenyar a anar més enllà del que seria «raonable». D’aquesta manera es va manifestar contrari a la venjança i va encoratjar a perdonar els qui ens ofenen i a tornar bé per mal als perseguidors. Amb el seu sacrifici va assenyalar el camí del lliurament en la seva màxima expressió: donar la vida pels altres.

Podria semblar que aquest model de vida no serveix per a moure’s en una societat tan competitiva i fins i tot tan agressiva. Però els cristians no estem cridats a callar, a amagar-nos. Hem de fer valer els nostres drets com qualsevol altre: d’expressió, d’associació, d’ensenyament, de llibertat religiosa, que són comuns a totes les persones.

Alhora, hem de ser justos, sabent que, a vegades, deixar d’actuar és una injustícia. ¿No va ser aquesta, la injustícia de Ponç Pilat, quan es va rentar les mans, pretenent quedar-se al marge en una decisió que li corresponia? I no va ser aquesta, la postura dels qui van passar de llarg del malferit a la paràbola del Bon Samarità?

Precisament perquè som cristians tenim una exigència més gran de justícia en el pla individual i social. El món és ple d’injustícies, només cal veure les notícies de televisió. Estem cridats a posar el nostre gra de sorra perquè sigui més just, més humà, i també, més diví.