Als 4 vents

INFÀNCIA MISSIONERA


L’any passat els missioners van ser notícia per un fet inesperat: l’extensió de l’ebola. Encara que a Espanya es van seguir especialment les notícies dels repatriats, van ser molts els que es van contaminar i van morir als països africans en els quals aquesta malaltia tan contagiosa es va fer més present, sobretot a Libèria, a Sierra Leone i a Guinea Conakry.

La preocupació per l’ebola no ens ha de fer oblidar, però, les persones, sobretot nens, que van morir per altres malalties, com la malària, la diftèria o, simplement, per desnutrició.

La Infància Missionera és una obra pontifícia que abans es va anomenar Santa Infància. Es tracta que els nens visquin l’esperit missioner d’ajudar els petits que habiten en aquests països que abans en dèiem llunyans i que ara són a poques hores d’avió.

Com pot ajudar un nen al benestar material, però sobretot espiritual, d’altres nens que en la majoria de casos no han rebut el baptisme i no coneixen Jesucrist? Pot semblar que qualsevol cosa que faci un nen tingui poca eficàcia, però no és així: poden ajudar resant i col·laborant, amb avemaries i uns cèntims.

Les pregàries infantils tenen valor als ulls de Déu, que va dir: «Deixeu que els infants vinguin a mi», i les seves ajudes, encara que simbòliques, van permetre l’any passat afrontar 2.000 projectes en països de missió. Uns cèntims del nostre país valen com euros en altres en què el sou és a vegades d’un euro diari.

La Infància Missionera no és una obra caritativa, sinó evangelitzadora, però des de sempre l’Església ha rebutjat distingir entre l’ajuda material i l’espiritual. El missioner és solidari amb la persona humana en el seu conjunt. Veu germans on un antropòleg veu races diferents o un estudiós de les religions, creences diferents.

Els nens, que actualment neixen ja en un ambient global, de races i creences, de comunicacions sense fronteres, poden ser estimulats a pensar en els seus petits propers, amants també del futbol o dels videojocs, però amb dificultats de salut o d’educació.

Joan Pau II va anomenar els nens de la Infància Missionera «els petits grans col·laboradors de l’Església i del Papa». També jo, que he conegut d’infant les guardioles de la Santa Infància, desitjo encoratjar els formadors perquè conreïn en les ànimes infantils aquests desitjos de solidaritat que els faran més bones persones i que alhora salvaran moltes vides humanes tan fràgils que depenen de nosaltres.