Als 4 vents

ANY DE LA VIDA CONSAGRADA


El Papa va decidir que l’any 2015 fos l’Any de la Vida Consagrada, i en la seva carta al respecte deia als religiosos una cosa que podria sorprendre: «Desperteu al món!»

N’hi ha que pensen que els qui es consagren a Déu són persones no aptes per a altres coses, que fugen de món perquè els supera en la seva complexitat i desafiaments, com si fossin éssers apocats que busquen refugi en la seva comunitat o en el seu tancament. Com poden ser ells els qui «despertin el món»?

Desconeixen potser la vida de molts d’ells. Per citar exemples, el de santa Teresa de Jesús —del naixement de la qual se celebra enguany el cinquè centenari— és paradigmàtic. Res d’apocament. Precisament el Nunci va manar tancar-la al convent de Toledo qualificant-la de «fémina inquieta, vagabunda, desobediente y contumaz…». En realitat la seva vida va ser una combinació perfecta d’acció i oració, sense que li faltés el bon humor. A un sacerdot que li parlava d’una novícia li deia: «Vostè em fa riure dient-me que ha comprès aquella ànima només de veure-la. No és tan fàcil conèixer les dones!» Pel que fa a sant Joan de la Creu, fill d’un pobre teixidor, abans de ser religiós va ser aprenent de fuster, sastre, escultor, pintor i infermer. I si hagués estat apocat no s’hauria escapat de la presó on va ser tancat per la Inquisició del seu temps.

En el seu escrit als consagrats, el papa Francesc els demana tres coses: «Mirar el passat amb gratitud; viure el present amb il·lusió i abraçar el futur amb esperança.» La gratitud cap al passat és un tribut necessari, malgrat la incoherència en què s’hagi pogut incórrer «fruit de la debilitat humana o de l’oblit d’aspectes essencials del carisma». Els errors han de portar-nos a tots a demanar perdó i a buscar la perfecció demanant per a això l’ajuda de Déu i sense fiar-nos de les nostres simples forces.

Una altra idea del Papa que té especial força plàstica és que l’Església creix per atracció si sap transmetre l’alegria i la felicitat de la fe viscuda en comunitat. I pel que fa a això, el que diu als religiosos és aplicable a tots els fidels, ja que tots vivim en una comunitat que és l’Església, en la qual hi ha molts camins però una mateixa meta. No som pelegrins solitaris, sinó solidaris, cap a la vida eterna en Déu.