Als 4 vents

L’ALEGRIA DE LA PASQUA


Permeteu-me que comenci amb una curiositat. Des que vaig prendre possessió com a arquebisbe vaig començar a dirigir-me a tots des d’aquesta glossa setmanal «Als quatre vents», que comenta festes litúrgiques, fets de l’Església, desitjos del Papa, virtuts cristianes, exemples de persones santes… El lliurament d’avui és el que fa 600 d’aquests escrits i al·locucions.

He desitjat compartir amb vosaltres aquest petit aniversari —tots els números rodons ho són— i agrair l’atenció amb què molts seguiu aquestes reflexions que faig, amb el desig que puguin ser d’utilitat per a enfortir la nostra fe i vida cristianes.

Aquesta glossa 600 coincideix amb la festa de Pasqua, la més gran del calendari de l’Església. Crist ha ressuscitat i amb ell ressuscitarem tots nosaltres, perquè la mort ha estat vençuda. És més fort l’amor. Per això avui és la festa de l’alegria, un goig que comença a la terra i acaba al cel, s’inicia en el transitori i acaba en l’etern.

Aquest és el nostre destí. La nostra fe ens converteix en persones que esperen de la misericòrdia de Déu el regal d’estar amb ell per sempre. Som —hem de ser— «a man for all seasons», com Thomas More en la pel·lícula de Fred Zinnemann, traduïda com Un home per a l’eternitat.

Sant Tomàs d’Aquino assenyalava que no hem rebut el do de la vida per a sobreviure, sinó per a estimar i ser estimats, per a ser transformats per aquest amor, per a ser alliberats i trobar la felicitat. Dit en un llenguatge de la nostra època: no hem nascut per anar tirant, veure la televisió, treballar a l’oficina, consultar el mòbil i per anar de compres. Tot això està molt bé, però aquesta vida ordinària té un sentit: l’amor.

Si no fos així, encara que la nostra vida estigués molt plena d’obligacions familiars, problemes laborals, plans d’oci… podríem notar la manca d’alguna cosa vital i ser atacats per la soledat i la tristesa. En aquests moments notem que ens falta alguna cosa, sentim la necessitat d’aquietar el nostre cor, i només ho aconseguirem sortint de nosaltres mateixos, ajudant altres persones, mirant Déu, és a dir estimant de veritat.

La Pasqua no s’improvisa en el calendari. Ve precedida de la Quaresma i de la setmana intensa que anomenem santa. Tampoc la felicitat no sorgeix sense preparar-la perquè no és un propòsit, sinó una conseqüència. I a vegades notarem que el camí per a ser feliços passa pel dolor, com el de Jesucrist, el nostre model.