|
L’ESGLÉSIA, MARE I MESTRA
L’últim dels comentaris al Compendi del Catecisme de l’Església catòlica, abans d’endinsar-nos en l’explicació del manaments, ens porta a reflexionar sobre com l’Església, que ha de nodrir la vida moral del cristià, ho fa com una mare i com una mestra. L’Església té aquest deure d’intervenir en el camp moral, perquè predica una fe que cal encarnar, que es fa vida en l’existència dels cristians. Fins i tot cal que ho faci en aquelles prescripcions específiques de la llei natural, donat que la seva observança és necessària per a la Salvació.
Aquest fet porta un cert nombre de persones a no entendre l’Església, pensant que la seva missió deu ser particular, reservada als creients, reduïda a l’àmbit de la consciència personal. És un camp més de la incomprensió que, a vegades, manifesten els homes respecte de la comunitat eclesial. M’agrada, en aquestes ocasions, considerar que, el mateix que passa amb els vitralls gòtics passa amb l’Església: només es veuen bé i se n’entenen els colors i dibuixos des de dins del temple, quan el sol els il·lumina per fora i des de l’interior llueixen meravellosament.
Penso que la clau per a entendre i acceptar l’Església i el seu ensenyament moral és adonar-se que si hi renunciem no coneixerem Crist. Tot el que sabem de Jesús ho sabem per l’Església, i si en ella hi trobem defectes —no podria ser d’altra manera, ja que està formada per homes i dones i tots som pecadors— això indica que amb l’Església també cal tenir paciència com en procurem tenir entre nosaltres. Ens pot ajudar a entendre això el fet freqüent que un canal que porta aigua neta pot ser que no estigui tan net com l’aigua que porta.
Estimem l’Església, que és la nostra mare i que a vegades ha de fer també de mestra, i els mestres en ocasions han de ser forts i exigir. El Sant Pare, en clausurar l’Any Sacerdotal fa un mes, deia que el Magisteri ha de protegir la fe contra els farsants, contra les orientacions que són, en realitat, desorientacions. L’ús de la fortalesa és un servei d’amor. Recordem-ho: sense l’Església no tindríem Crist, i a qui destaqui algun element negatiu en la vida eclesial caldria recordar-li que en vint segles són infinitament més nombroses les accions positives que les negatives.
Per això l’Església té també uns manaments, cinc concretament, que tenen com a finalitat garantir als fidels aquell mínim indispensable en la vida de pregària, en la participació sacramental i en el compromís moral i de creixement en l’amor a Déu i als altres. Procurem complir-los sabent que són una guia però també un mínim, i pensem que quan estimem mai no ens hem de conformar a complir solament sinó a excedir-nos de gust ja que l’amor no posa límits.
|
