Catequesis del Papa

VII TROBADA MUNDIAL DE LES FAMÍLIES


Benvolguts germans i germanes,

«La família, el treball i la festa»: aquest va ser el tema de la setena Trobada mundial de les famílies, que va tenir lloc els dies passats a Milà. Conservo encara en els ulls i en el cor les imatges i les emocions d´aquest esdeveniment inoblidable i meravellós, que va transformar Milà en una ciutat de les famílies: nuclis familiars provinents de tot el món, units per l´alegria de creure en Jesucrist. Estic profundament agraït a Déu, que em va concedir viure aquesta cita «amb» les famílies i «per a» la família. En aquells que m´han escoltat en aquests dies vaig trobar una disponibilitat sincera per acollir i testimoniar l´«Evangeli de la família». Sí, perquè no hi ha futur de la humanitat sense la família; en especial els joves, per aprendre els valors que donen sentit a l´existència, necessiten néixer i créixer en aquesta comunitat de vida i d´amor que Déu mateix va voler per a l´home i per a la dona.

L´encontre amb les nombroses famílies provinents de diferents continents em va oferir la feliç ocasió de visitar per primera vegada com a successor de Pere l´arxidiòcesi de Milà. Em van acollir molt cordialment -per la qual cosa estic profundament agraït- el cardenal Angelo Scola, els preveres i tots els fidels, així com l´alcalde i les altres autoritats. D´aquesta manera vaig poder experimentar de prop la fe de la població ambrosiana, rica en història, cultura, humanitat i caritat activa. A la plaça del Duomo, símbol i cor de la ciutat, va tenir lloc la primera cita d´aquesta intensa visita pastoral de tres dies. No puc oblidar l´abraçada calorosa de la multitud de milanesos i dels participants en el VII Trobada mundial de les famílies, que em van acompanyar després durant tota la meva visita, amb els carrers plens de gent. Una multitud de famílies en festa, que amb sentiments de profunda participació es va unir de manera especial al pensament afectuós i solidari que immediatament vaig dirigir a tots aquells que tenen necessitat d´ajuda i de consol i estan afligits per diverses preocupacions, especialment a les famílies més afectades per la crisi econòmica i a les estimades poblacions colpejades pel terratrèmol. En aquest primer encontre amb la ciutat vaig voler parlar sobretot al cor dels fidels ambrosians, exhortant-los a viure la fe en la seva experiència personal i comunitària, privada i pública, de manera que afavoreixi un autèntic «bé», a partir de la família, que s´ha de redescobrir com a patrimoni principal de la humanitat. Des de dalt de la Catedral, l´estàtua de la Mare de Déu amb els braços oberts de bat a bat semblava acollir amb tendresa maternal a totes les famílies de Milà i d´arreu del món.

Milà em va reservar després una singular i noble salutació en un dels llocs més suggestius i significatius de la ciutat, el Teatre de la Scala, on s´han escrit pàgines importants de la història del país, sota l´impuls de grans valors espirituals i ideals. En aquest temple de la música, les notes de la novena simfonia de Ludwig van Beethoven van donar veu a aquella instància d´universalitat i de fraternitat que l´Església proposa incansablement anunciant l´evangeli.

Precisament al contrast entre aquest ideal i els drames de la història, i a l´exigència d´un Déu proper que comparteixi els nostres sofriments, vaig fer referència al final del concert, que vaig dedicar als nombrosos germans i germanes provats pel terratrèmol. Vaig subratllar que, en Jesús de Natzaret, Déu es fa proper i carrega amb nosaltres el nostre sofriment. Al final d´aquest intens moment artístic i espiritual, vaig voler fer referència a la família del tercer mil·lenni, recordant que és en la família on s´experimenta per primera vegada que la persona humana no ha estat creada per a viure tancada en ella mateixa, sinó en relació amb els altres; i és en la família on es comença a encendre en el cor la llum de la pau perquè il·lumini el nostre món.

L´endemà, a la Catedral, abarrotada de sacerdots, religiosos i religioses i seminaristes, amb la presència de molts cardenals i bisbes que havien arribat a Milà des de diferents països del món, vaig celebrar l´Hora Tèrcia segons la litúrgia ambrosiana. Allí vaig voler reafirmar el valor del celibat i de la virginitat consagrada, tan apreciada pel gran sant Ambròs. Celibat i virginitat en l´Església són un signe lluminós de l´amor a Déu i als germans, que neix d´una relació cada cop més íntima amb Crist en la pregària, i s´expressa en l´entrega total d´ells mateixos.

Un moment ple de gran entusiasme va ser la cita a l´estadi Meazza, on vaig experimentar l´abraçada d´una multitud alegre de nois i noies que enguany han rebut o rebran el sagrament de la confirmació. L´acurada preparació de la trobada, amb textos i pregàries significatius, així com coreografies, va fer encara més estimulant la cita. Als nois ambrosians els vaig dirigir una invitació a donar un «sí» lliure i conscient a l´evangeli de Jesús, acollint els dons de l´Esperit Sant que permeten formar-se com a cristians, viure l´evangeli i ser membres actius de la comunitat. Els vaig encoratjar a comprometre´s, en especial en l´estudi i en el servei generós al proïsme.

L´encontre amb els representants de les autoritats institucionals, dels empresaris i dels treballadors, del món de la cultura i de l´educació de la societat milanesa i llombarda, em va permetre posar en relleu la importància que la legislació i l´obra de les institucions estatals estiguin al servei i per a la protecció de la persona en els seus múltiples aspectes, començant pel dret a la vida, la supressió deliberada de la qual mai no es pot permetre, i pel reconeixement de la identitat pròpia de la família, fundada en el matrimoni entre un home i una dona.

Després d´aquesta última cita dedicada a la realitat diocesana i ciutadana, em vaig dirigir a la gran àrea del Parc Nord, en territori de Bresso, on vaig participar en l´emotiva Festa dels testimonis, amb el títol: «One world, family, love» ‘Un món, família, amor´. Allí vaig tenir l´alegria de trobar-me amb milers de persones, un arc iris de famílies italianes i d´arreu del món, reunides ja des de primeres hores de la tarda en un clima de festa i d´entusiasme autènticament familiar. Responent a les preguntes d´algunes famílies, preguntes que brollaven de la seva vida i de les seves experiències, vaig voler donar un signe del diàleg obert que existeix entre les famílies i l´Església, entre el món i l´Església. Em va impressionar molt el testimoni commovedor d´esposos i fills de diferents continents sobre temes candents del nostre temps: la crisi econòmica, la dificultat de conciliar els temps de treball amb els de la família, l´augment de separacions i divorcis, així com interrogants existencials que afecten adults, joves i nens. Aquí vull recordar el que vaig reafirmar en defensa del temps de la família, amenaçat per una mena de «prepotència» dels compromisos laborals: el diumenge és el dia del Senyor i de l´home, un dia en què tothom ha de poder estar lliure, lliure per a la família i lliure per a Déu. Defensant el diumenge, defensem la llibertat de l´home.

La santa missa del diumenge 3 de juny, conclusió de la VII Trobada mundial de les famílies, va comptar amb la participació d´una immensa assemblea orant, que va omplir completament l´àrea de l´aeroport de Bresso, convertida gairebé en una gran catedral a l´aire lliure, també gràcies a la reproducció de les magnífiques vidrieres policromes de la catedral de Milà que destacaven sobre la llotja. Davant aquesta munió de fidels, provinents de diverses nacions, que participaven amb devoció en una litúrgia molt ben preparada, vaig dirigir una crida a edificar comunitats eclesials que siguin cada cop més una família, capaces de reflectir la bellesa de la Santíssima Trinitat i d´evangelitzar no sols amb la paraula, sinó també per irradiació, amb la força de l´amor viscut, perquè l´amor és l´única força que pot transformar el món. A més, vaig posar en relleu la importància de la «tríade» família, treball i festa. Són tres dons de Déu, tres dimensions de la nostra existència que han de trobar un equilibri harmònic per a construir societats amb rostre humà.

Sento un agraïment profund per aquestes magnífiques jornades de Milà. Gràcies al cardenal Ennio Antonelli i al Consell pontifici per a la família, a totes les autoritats, per la seva presència i col·laboració en aquest esdeveniment; gràcies també al president del Consell de Ministres de la República italiana per haver participat en la santa missa del diumenge. I renovo un «gràcies» cordial a les diferents institucions que van cooperar generosament amb la Santa Seu i amb l´arxidiòcesi de Milà per a l´organització de la Trobada, que va ser un gran èxit pastoral i eclesial i va tenir un vast ressò a tot el món. En efecte, la Trobada va reunir a Milà més d´un milió de persones, que durant uns quants dies van envair pacíficament els carrers, testimoniant la bellesa de la família, esperança per a la humanitat.

La Trobada mundial de Milà ha estat així una eloqüent «epifania» de la família, que es va manifestar en la varietat d´expressions, però també en la unicitat de la seva identitat substancial: la d´una comunió d´amor, fundada en el matrimoni i cridada a ser santuari de la vida, petita Església, cèl·lula de la societat. Des de Milà es va llançar a tot el món un missatge d´esperança, fonamentat en experiències viscudes: és possible i joiós, encara que sigui comprometedor, viure l´amor fidel, «per sempre», obert a la vida; és possible participar com a famílies en la missió de l´Església i en la construcció de la societat. Que, gràcies a l´ajuda de Déu i a la protecció especial de Maria santíssima, Reina de la família, l´experiència viscuda a Milà sigui portadora de fruits abundants en el camí de l´Església, i sigui auspici d´una atenció creixent a la causa de la família, que és la causa mateixa de l´home i de la civilització. Gràcies.

 

 


audiencia_06062012_cat.doc