Catequesis del Papa

LA MEMÒRIA LITÚRGICA DEL MARTIRI DE SANT JOAN BAPTISTA


Benvolguts germans i germanes,


Aquest últim dimecres del mes d´agost se celebra la memòria litúrgica del martiri de sant Joan Baptista, el precursor de Jesús. En el Calendari romà és l´únic sant de qui se celebra tant el naixement, el 24 de juny, com la mort, que es va esdevenir a través del martiri. La memòria d´avui es remunta a la dedicació d´una cripta de Sebaste, a Samaria, on, ja a mitjan segle IV, se´n venerava el cap. El seu culte es va estendre després a Jerusalem, a les Esglésies d´Orient i a Roma, amb el títol de Decapitació de sant Joan Baptista. En el Martirologi romà es fa referència a una segona troballa de la preciosa relíquia, transportada per a l´ocasió a l´església de Sant Silvestre de Campo Marzio, a Roma.


Aquestes petites referències històriques ens ajuden a comprendre com n´és, d´antiga i profunda, la veneració de sant Joan Baptista. En els Evangelis es posa molt bé de relleu el seu paper respecte a Jesús. En particular, sant Lluc relata el seu naixement, la seva vida al desert, la seva predicació; i sant Marc ens parla de la seva dramàtica mort a l´Evangeli d´avui. Joan Baptista comença la seva predicació en temps de l´emperador Tiberi, en els anys 27-28 dC, i a les persones que es reuneixen per escoltar-lo les invita obertament a preparar el camí per acollir el Senyor, a adreçar els camins desviats de la pròpia vida a través d´una conversió radical del cor (cf. Lc 3, 4). Però el Baptista no es limita a predicar la penitència, la conversió, sinó que, reconeixent Jesús com «l´Anyell de Déu» que va venir a treure el pecat del món (cf. Jn 1,29), té la humilitat profunda de mostrar en Jesús l´enviat vertader de Déu, posant-se a un costat perquè Crist pugui créixer, ser escoltat i seguit. Com a últim acte, el Baptista testimonia amb la sang la seva fidelitat als manaments de Déu, sense cedir o retrocedir, complint la seva missió fins a les últimes conseqüències. Sant Beda, monjo del segle IX, en les seves Homilies diu així: «Sant Joan va donar la seva vida per Crist, encara que no se li va ordenar negar Jesucrist; només se li va ordenar callar la veritat» (cf. Hom. 23: CCL122, 354). Així, pel fet de no callar la veritat, va morir per Crist, que és la Veritat. Precisament per l´amor a la veritat no va admetre avinences i no va tenir por de dirigir paraules fortes a qui havia perdut el camí de Déu.
Veiem aquesta gran figura, aquesta força en la passió, en la resistència contra els poderosos. Preguntem: d´on neix aquesta vida, aquesta interioritat tan forta, tan recta, tan coherent, entregada de manera tan total per Déu i per preparar el camí a Jesús? La resposta és senzilla: de la relació amb Déu, de la pregària, que és el fil conductor de tota la seva existència. Joan és el do diví durant llarg temps invocat pels seus pares, Zacaries i Isabel (cf. Lc 1,13); un do gran, humanament inesperat, perquè ambdós eren d´edat avançada i Isabel era estèril (cf. Lc 1,7); però res no és impossible per a Déu (cf. Lc 1,36).

L´anunci d´aquest naixement es produeix precisament en el lloc de la pregària, al temple de Jerusalem; encara més, es produeix quan a Zacaries li toca el gran privilegi d´entrar al lloc més sagrat del temple per a fer l´ofrena de l´encens al Senyor (cf. Lc 1,8-20). També el naixement del Baptista està marcat per la pregària: el cant d´alegria, de lloança i d´acció de gràcies que Zacaries eleva al Senyor i que resem cada matí a laudes, el Benedictus, exalta l´acció de Déu en la història i indica profèticament la missió del seu fill Joan: precedir el Fill de Déu fet carn per a preparar-li els camins (cf. Lc 1,67-79). Tota la vida del Precursor de Jesús està alimentada per la relació amb Déu, en especial el període transcorregut en regions desèrtiques (cf. Lc 1,80); les regions desèrtiques que són lloc de temptació, però també lloc on l´home sent la seva pobresa perquè es veu privat de suports i seguretats materials, i comprèn que l´únic punt de referència ferma és Déu mateix. Però Joan Baptista no és només home de pregària, de contacte permanent amb Déu, sinó també un guia en aquesta relació.L´evangelista sant Lluc, en referir l´oració que Jesús ensenya als deixebles, el parenostre, assenyala que els deixebles formulen la petició amb aquestes paraules: «Senyor ensenya´ns a pregar, com Joan ho va ensenyar a fer als seus deixebles» (cf. Lc 11,1).


Estimats germans i germanes, celebrar el martiri de sant Joan Baptista ens recorda també a nosaltres, cristians del nostre temps, que l´amor a Crist, a la seva Paraula, a la Veritat, no admet avinences. La Veritat és Veritat, no hi ha avinences. La vida cristiana exigeix, per dir-ho així, el «martiri» de la fidelitat quotidiana a l´Evangeli, és a dir, la valentia de deixar que Crist creixi en nosaltres, que sigui Crist qui orienti el nostre pensament i les nostres accions. Però això només pot tenir lloc en la nostra vida si és sòlida la relació amb Déu. La pregària no és temps perdut, no és robar espai a les activitats, fins i tot a les activitats apostòliques, sinó que és exactament el contrari: només si som capaços de tenir una vida de pregària fidel, constant, confiada, serà Déu mateix qui ens donarà la capacitat i la força per viure d´una manera feliç i serena, per superar les dificultats i donar testimoniatge d´ell amb valentia. Que sant Joan Baptista intercedeixi per nosaltres, a fi que sapiguem conservar sempre la primacia de Déu en la nostra vida. Gràcies.


audiencia_29082012_cat.doc