Catequesis del Papa

VIATGE APOSTÒLIC AL LÍBAN


Benvolguts germans i germanes,

Avui vull tornar breument, amb el pensament i amb el cor, a les extraordinàries jornades del viatge apostòlic que vaig fer al Líban, un viatge que vaig desitjar fer ardentment, malgrat les circumstàncies difícils, considerant que un pare sempre ha d´estar al costat dels seus fills quan tenen problemes greus. M´hi ha impulsat el desig d´anunciar la pau que el Senyor ressuscitat ha deixat als seus deixebles amb les paraules: «Us deixo la pau, us dono la meva pau» (Jn 14,27). El meu viatge tenia com a finalitat principal la signatura i l´entrega de l´exhortació apostòlica postsinodal Ecclesia in Medio Oriente als representants de les comunitats catòliques de l´Orient Mitjà, així com a les altres Esglésies i comunitats eclesials i als líders musulmans.

Ha estat un esdeveniment eclesial commovedor i, al mateix temps, una ocasió de diàleg providencial viscuda en un país complex però emblemàtic per a tota la regió, per la seva tradició de convivència i de col·laboració activa entre els diferents components religiosos i socials. Davant els sofriments i els drames que persisteixen en aquesta zona de l´Orient Mitjà, vaig manifestar la meva proximitat sincera a les aspiracions legítimes d´aquestes estimades poblacions, portant-los un missatge de coratge i de pau. Penso en particular en el terrible conflicte que turmenta Síria, causant, a més de milers de morts, un flux de pròfugs que s´estén per la regió a la recerca desesperada de seguretat i de futur; i no oblido la situació difícil de l´Iraq. Durant la meva visita, la gent del Líban i de l´Orient Mitjà -catòlics, representants de les altres Esglésies i comunitats eclesials i de les diferents comunitats musulmanes- va viure, amb entusiasme i en un clima distès i constructiu, una experiència important de respecte recíproc, comprensió i fraternitat, que constitueix un fort signe d´esperança per a tota la humanitat. Sobretot la trobada amb els fidels catòlics del Líban i de l´Orient Mitjà, presents a milers, va suscitar en el meu ànim un sentiment de gratitud profunda per l´ardor de la seva fe i del seu testimoni.

Dono gràcies al Senyor per aquest do preciós, que dóna esperança per al futur de l´Església en aquests territoris: joves, adults i famílies animades pel desig ferm d´arrelar la seva vida en Crist, de romandre ancorats en l´evangeli i de caminar plegats en l´Església. Brolla el meu reconeixement també als qui van treballar incansablement per la meva visita: els patriarques i els bisbes del Líban amb els seus col·laboradors, la Secretaria general del Sínode dels bisbes, les persones consagrades, els fidels laics, els qui constitueixen una realitat valuosa i significativa en la societat libanesa. Vaig poder constatar directament que les comunitats catòliques libaneses, mitjançant la seva presència bimilenària i el seu compromís ple d´esperança, ofereixen una contribució significativa i apreciada en la vida quotidiana de tots els habitants del país. Un pensament agraït i deferent dirigeixo a les autoritats libaneses, a les institucions i associacions, als voluntaris i a tots aquells que van oferir el suport de la pregària. No puc oblidar l´acollença cordial que vaig rebre del president de la República, senyor Michel Sleiman, així com també dels diferents components del país i de la gent: ha estat una acollença calorosa, d´acord amb la cèlebre hospitalitat libanesa. Els musulmans em van acollir amb gran respecte i consideració sincera; la seva presència constant i participada em va permetre llançar un missatge de diàleg i de col·laboració entre cristianisme i islam: em sembla que ha arribat el moment de donar plegats un testimoniatge sincer i decidit contra les divisions, contra la violència, contra les guerres. Els catòlics, arribats també de països limítrofs, van manifestar amb fervor el seu afecte profund al successor de Pere.

Després de la bonica cerimònia a la meva arribada a l´aeroport de Beirut, la primera cita va ser de solemnitat especial: la signatura de l´exhortació apostòlica postsinodal Ecclesia in Medio Oriente, a la basílica grecomelquita de Sant Pau a Harissa. En aquesta ocasió vaig invitar els catòlics de l´Orient Mitjà a fixar la mirada en Crist crucificat per trobar la força, fins i tot en contextos difícils i dolorosos, de celebrar la victòria de l´amor sobre l´odi, del perdó sobre la venjança i de la unitat sobre la divisió. Vaig assegurar a tots que l´Església universal està més a prop que mai, amb l´afecte i la pregària, a les Esglésies de l´Orient Mitjà: elles, fins i tot sent un «petit ramat», no han de tenir por, en la certesa que el Senyor sempre és amb elles. El Papa no les oblida.

El segon dia del meu viatge apostòlic em vaig trobar amb representants de les institucions de la República i del món de la cultura, el Cos diplomàtic i els líders religiosos. A ells, entre d´altres coses, vaig assenyalar un camí per recórrer per afavorir un futur de pau i de solidaritat: es tracta de treballar a fi que les diferències culturals, socials i religioses arribin, en el diàleg sincer, a una nova fraternitat, on allò que uneix és el sentit compartit de la grandesa i la dignitat de cada persona, la vida de la qual sempre s´ha de defensar i tutelar. En la mateixa jornada vaig tenir una trobada amb els líders de les comunitats religioses musulmanes, que es va desenvolupar en un esperit de diàleg i benevolència recíproca. Dono gràcies a Déu per aquesta trobada. El món d´avui necessita signes clars i forts de diàleg i de col·laboració, i d´això el Líban ha estat i ha de continuar sent un exemple per als països àrabs i per a la resta del món.

Al vespre, a la residència del patriarca Maronita, vaig ser acollit per l´entusiasme incontenible de milers de joves libanesos i de països veïns, que van donar vida a un moment festiu i orant, que romandrà inoblidable en el cor de molts. Vaig posar en relleu la seva fortuna per viure en aquesta part del món que va veure Jesús, mort i ressuscitat per la nostra salvació, i el desenvolupament del cristianisme, exhortant-los a la fidelitat i a l´amor per la seva terra, malgrat les dificultats causades per la falta d´estabilitat i de seguretat. A més, els vaig encoratjar a romandre ferms en la fe, confiant en Crist, font de la nostra alegria, i a aprofundir la relació personal amb ell en la pregària, així com també a estar oberts als grans ideals de la vida, de la família, de l´amistat i de la solidaritat. En veure joves cristians i musulmans en festa en gran harmonia, els vaig encoratjar a construir plegats el futur del Líban i de l´Orient Mitjà, i a oposar-se plegats a la violència i a la guerra. La concòrdia i la reconciliació han de ser més forts que els impulsos de mort.

Al matí del diumenge va tenir lloc el moment molt intens i participat de la santa missa en el City Center Waterfront de Beirut, acompanyada per cants suggestius, que van caracteritzar també les altres celebracions. En presència de nombrosos bisbes i d´una gran multitud de fidels, procedents de totes les parts de l´Orient Mitjà, vaig voler exhortar a tohom a viure la fe i a testimoniar-la sense por, amb la consciència que la vocació del cristià i de l´Església és la de portar l´evangeli a tothom sense distinció, seguint l´exemple de Jesús. En un context marcat per aspres conflictes, vaig cridar l´atenció sobre la necessitat de servir a la pau i a la justícia, convertint-se en instruments de reconciliació i constructors de comunió. Al final de la celebració eucarística, vaig tenir l´alegria d´entregar l´exhortació apostòlica que recull les conclusions de l´Assemblea especial del Sínode dels bisbes dedicada a l´Orient Mitjà. A través dels patriarques i dels bisbes orientals i llatins, dels sacerdots, dels consagrats i dels laics, aquest Document vol arribar a tots els fidels d´aquesta estimada regió, per sostenir-los en la fe i en la comunió, i estimular-los en el camí de la tan desitjada nova evangelització. Al vespre, a la seu del Patriarcat sirocatòlic, vaig tenir després l´alegria d´una trobada ecumènica fraternal amb els patriarques ortodoxos i ortodoxos orientals i amb els representants d´aquestes Esglésies, així com també de les comunitats eclesials.

Benvolguts amics, els dies transcorreguts al Líban han estat una manifestació meravellosa de fe i de religiositat intensa i un signe profètic de pau. La multitud de creients, procedents de tot l´Orient Mitjà, va tenir l´oportunitat de reflexionar, de dialogar, i, sobretot, de pregar plegats, renovant el compromís d´arrelar la pròpia vida en Crist. Estic segur que el poble libanès, en la seva multiforme però ben amalgamada composició religiosa i social, sabrà testimoniar amb nou impuls la pau autèntica, que neix de la confiança en Déu. Desitjo que els diferents missatges de pau i d´estima que vaig transmetre, ajudin els governants de la regió a fer passos decisius cap a la pau i cap a una millor comprensió de les relacions entre cristians i musulmans. Per part meva, continuo acompanyant amb la pregària aquestes estimades poblacions, a fi que romanguin fidels als compromisos assumits. A la maternal intercessió de Maria, venerada en nombrosos i antics santuaris libanesos, confio els fruits d´aquesta visita pastoral, així com els propòsits de bé i les justes aspiracions de tot l´Orient Mitjà. Gràcies.

 

 


audie__768_ncia_19092012_cat.doc