Arxiepiscopologi


Bartolomé Sebastián Valero de Arroitia
(1567-1568)

Nasqué a Torrelacárcel (Terol) cap a l’any 1490 i segons explica el pare caputxí fra Martí de Torrelacárcel en un manuscrit de 1831, titulat Noticias curiosas de Torrelacárcel (Arxiu Parroquial de Torrelacárcel), va passar per aquesta localitat un Gran d’Espanya que anava desterrat a València, i per manca d’allotjament s’hostatjà a la casa dels Sebastián; foren tantes les atencions que li tingueren que aquest, agraït, es va fer càrrec de l’educació dels tres fills de la casa que, mercès a aquesta influència, arribaren a les més altes dignitats.

El nostre prelat va ser col·legial de Bolònia, inquisidor de Mallorca, de Còrdova, de Granada i de Sicília, canonge de Sant Joan dels Eremites de Palerm i bisbe de Patti a Sicília, on va reconstruir el palau episcopal. A conseqüència de fortes discrepànces amb el virrei, aquest li va segrestar totes les rendes, fet del qual es lamentava l’arquebisbe de Palerm, Pere d’Aragó, en comunicació adreçada a Felip II. Aquest monarca, en un reial despatx de 23 de març de 1556, va ordenar al virrei que no s’immircís en el procés que havia incoat al bisbe de Patti, les actes del qual va demanar per examinar-les directament. Virrei de Nàpols i, per tres vegades, de Sicília, el 1565 va ser arquebisbe electe de València i traslladat a Tarragona el desembre de 1567. Va governar la nostra arxidiòcesi per espai de quatre mesos. Havia estat confessor de Carles V i, per consell de Felip II, va renunciar a ser cardenal. Va assistir al concili de Trento. Va morir de sobte el dia 14 d’abril de 1568, un Dimecres Sant.

Durant el seu govern, Pere de Castellet, antic sagristà de Tarragona, i aleshores bisbe d’Urgell, va donar a la nostra Seu unes relíquies de sant Fructuós descobertes a la capella de Sant Odó d’aquella Catedral.

Giovanni E. Di Blassi, en la seva Storia Cronológica dei Viceré... di Sicilia (Palerm, 1842), el qualifica de prelat sagaç i prudent.

Escut heràldic

Partit: 1r, d’argent, un braç agafant amb la mà tres sagetes d’or, que és "Sebastián"; 2n, partit: a) partit en banda: a la part superior, d’argent una creu episcopal; d’or una torre de gules a la part inferior; b) un lleó rampant
(Del seu sepulcre al paviment del presbiteri de la Catedral de Tarragona).

Les armes de "Sebastián" li corresponen com a descendent directe, i successivament, de Bartolomé Miguel Sebastián, Martín Sebastián Pérez i Bartolomé Sebastián Luesma, pare del nostre arquebisbe.

Les armes de “Sebastián” figuren damunt de la porta de la casa pairal de l’arquebisbe, a Torrelacárcel. Aquest prelat és el primer que timbra el seu escut amb el capell episcopal. Al sepulcre de l’arquebisbe Loaces també hi apareix un capell, però s’ha de tenir present que va ser construït el 1728.