Arxiepiscopologi


Gaspar Cervantes de Gaeta
(1568-1575) Cardenal del títol de Sant Vital, després de Sant Martí In Montibus i més tard, de Santa Balbina

Nasqué a Trujillo, diòcesi de Plasència, probablement el 1511, fill de Francisco de Gaeta i Maria Alonso de Cervantes. Va estudiar a Salamanca i París i ben aviat el nomenaren conseller i delegat de l’inquisidor general del regne d’Aragó. Va sobresortir al concili de Trento per la seva eloqüència i saviesa. Va ser inquisidor de Sevilla i Nàpols, arquebisbe de Messina i de Salerno. Traslladat a Tarragona el 1568, va ser nomenat cardenal amb el títol de Sant Vital el 17 de maig de 1570, el 9 de juny del mateix any canvià el títol pel de Sant Martí in montibus, i el 1572 va passar al de Santa Balbina. Va ser legat apostòlic pels regnes d’Espanya, i un dels jutges de la famosa causa contra l’arquebisbe de Toledo, Bartolomé Carranza. Va arribar a Tarragona el maig del 1572. Durant els tres anys que va regir l’arxidiòcesi va crear la canongia penitenciària, va fundar una residència de pares jesuïtes, un hospici per a pobres, va dotar el d’òrfenes i va crear el seminari Pontifici, considerat com el primer d’Espanya, al qual, més tard (1577), se li va agregar un estudi general universitari. Va afegir a les muralles un baluard que va prendre el seu nom. Va llegar a la Catedral els tapissos de les sèries de Tobies, de Samsó i de David i els magnífics ornaments coneguts com a "Verdures", així com diversos tapissos d’Arràs a la sagristia. Va celebrar dos concilis. Va tenir com a bisbe auxiliar, amb el títol de bisbe del Marroc, el qui posteriorment va ser arquebisbe, Joan Terès. Va morir el 17 d’octubre de 1575. A Trujillo va construir, va dotar i va enriquir d’indulgències l’altar on es diposità el cadàver de la seva mare, a l’església de San Martín, conegut amb el nom d’“altar de Gaeta". Va publicar una obra titulada Instruccions i advertiments molt útils necessaris per les persones eclesiàstiques i principalment pels qui tenen cura d’ànimes, així de com s’han d’haver en les persones, com ensenyar e instruir a sos parroquians en públic y en lo secret de la Penitència (Barcelona, 1575). Aquesta obra havia estat publicada en italià i en arribar aquí la va fer traduir al català per a una millor comprensió i difusió. També havia publicat a Roma (Heredi di Valerio & Aloisio Dorici), el 1568, les Costituzioni Sinodali della Chiesa Metropolitana di Salerno. Escut heràldic Quarterat: 1r i 4t de sinople, dos cérvols passants, que és "Cervantes"; 2n i 3r d’atzur banda de sable, al mig d’argent, acompanyada de dues flors de lis d’or, que és "Gaeta" (Del seu sepulcre, situat entre les capelles de Sant Miquel i les Verges —ara del Baptisteri—, a la Catedral tarragonina). Al mateix sepulcre hi ha un altre escut igual al descrit, però amb unes bandes al cap, i sobretot, un escut de gules amb una creu plena, que són les armes del col·legi de Santa Cruz, de Salamanca, on va estudiar el prelat.


by mussara.com