Arxiepiscopologi


Antoni Agustí i Albanell
(1576-1586)

Va néixer a Saragossa el 26 de febrer de 1517. Va estudiar a Alcalà de Henares i a Salamanca, universitat on es va doctorar en Dret Civil. Va continuar els seus estudis a Bolònia i Pàdua, i el 1541 es va doctorar solemnement a Bolònia. El 1545 va prendre possessió de l’Auditoria de la Santa Rota, i el febrer de 1555 va emprendre camí cap a Anglaterra, nomenat nunci apostòlic de Juli III. D’allí va viatjar a Bèlgica, des d’on va retornar a l’Auditoria. Pau IV, en una butlla de 1556 li va concedir una canongia a la Catedral d’Osca. El mateix any va ser enviat pel papa a l’emperador Ferran I i va romandre a Viena fins al setembre de l’any següent, quan se’n va anar a Nàpols i Alife, i per indicació de Felip II, a Sicília i Nàpols.

A proposta del propi monarca, el papa Pius IV, el 8 d’agost de 1561, el va nomenar bisbe de Lleida i l’envià al concili Tridentí on va destacar com una figura de primera magnitud.

El 30 d’octubre de l’any 1576 va ser proposat arquebisbe de Tarragona pel rei i nomenat per Gregori XIII, amb data de 17 de desembre següent. Va prendre possessió de la nostra seu el 24 de febrer de 1577 per mitjà del seu procurador i parent Bernat de Sant Climent, prior de Serrabona, i va fer la seva entrada pública el 10 de març del mateix any.

Va projectar construir un museu arqueològic i durant el seu mandat el castell del Patriarca va ser un focus de cultura, on s’hi aplegaven la gent més erudita d’aquell temps. Va reunir una biblioteca molt notable. Va fomentar la impremta a la ciutat, sobretot el taller de Felip Mei, al qual li devem notables impressions. Va morir el 31 de maig de 1586 i el 1594 foren col·locades les seves despulles en un sarcòfag que el mateix Agustí havia manat construir, a la capella del Santíssim de la Catedral.

Escut heràldic

Quarterat: 1r i 4t, d’atzur, una estrella d’or de sis puntes, que és "Agustí"; 2n i 3r, d’or, una àliga de gules, que és "Albanell"

(Al seu sepulcre, a la capella del Santíssim Sagrament de la Catedral de Tarragona. L’estrella figura amb set puntes).

No s’han de confondre aquestes armes amb les del seu germà, bisbe d’Osca, que utilitzava: Quarterat: 1r, "Agustí’"; 2n, "Albanell"; 3r, de gules, una canya d’or de cinc fulles, que és "Siscar": i 4t, de gules, tres peces d’or, que és "Durall".

La justificació genealògica d’aquestes armes és la següent: Antoni Agustí i Siscar, natural de Fraga, va ser l’últim vicecanceller que hi hagué a Aragó, qui casà amb Aldonça Albanell i de Durall, de família catalana. Tingueren els fills següents: 1r, Pere, que va ser bisbe d’Osca; 2n, Antoni, arquebisbe de Tarragona; 3r, Joan; 4t, Jerònima, casada amb Rodrigo Palafox, senyor d’Ariza; 5è, Maria Isabel, casada amb Cristòbal Reat, alcaid del Castell Nou de Nàpols; 6è, Isabel, casada amb Ferran Folc de Cardona, duc de Cardona; 7è, Jeroni, cavaller de Santiago, batlle general de Catalunya. Antoni Agustí Siscar era fill de Guillem Agustí i nét d’un altre Antoni Agustí Albanell i de Dalmau, i d’Aldonça de Duran i Sant Climent; tots de Barcelona.