Arxiepiscopologi


Joan Terès i Borrull
(1587-1603)

Va néixer a Verdú en una família humil el 1539. Va estudiar a Barcelona i a València. Amb el títol de bisbe de Marroc va ser auxiliar del cardenal Cervantes de Gaeta i, més tard, va ser promogut a la diòcesi d’Elna, d’on va passar a la de Tortosa. El mes de maig de l’any 1587 el papa Sixt V el va traslladar a Tarragona.
Va protegir la fundació d’una residència de pares caputxins, així com d’altres d’agustins i de carmelites, i va millorar notablement l’edifici-convent dels jesuïtes. Va celebrar dos concilis provincials, el primer el 15 de gener de 1598 i el segon el gener de 1602. Es deu a la seva munificència la construcció de les capelles de Sant Joan Evangelista i de Sant Fructuós, conegudes per capelles noves, obra de l’arquitecte Pere Blai.

Va promoure la canonització de sant Ramon de Penyafort. Felip III el nomenà, el 1602, virrei i capità general de Catalunya, i quan anava a Barcelona a prendre possessió d’aquest alt càrrec, va morir, el dia 10 de juliol de 1603. Les seves restes foren traslladades a Tarragona i dipositades en un sepulcre construït entre les capelles noves, que havia manat aixecar.

Va manar imprimir les Constitutionum provincialium Tarraconensium... visae sunt ex decreto secundi concilii provincialis celebrati... (Tarragona, Phil. Robertum, 1593. Reimpressió de 1602). Introdueix les Constitucions el llistat de prelats d’aquesta arxidiòcesi.

Escut heràldic

De sinople, un lleó rampant agafant una creu tripòmea d’or
(En el seu sepulcre, situat entre les capelles de Sant Fructuós i de Sant Joan Evangelista, a la Catedral de Tarragona).

En el seu segell i en l’escut de la portada de les Constitucions provincials que va fer imprimir, l’escut apareix orlat amb la divisa: “Virtute Omnia Teres.”

Mentre va ser bisbe de Marroc i d’Elna, i durant els primers anys d’arquebisbe de Tarragona, utilitzava en el seu escut quarters del cardenal Cervantes, en record d’haver estat el seu bisbe auxiliar.