Arxiepiscopologi


Joaquín de Santiyán y Valdivieso
(1779-1783)

Va néixer el 13 de gener de 1733, a Arce, a la vall reial de Piélagos, diòcesi de Santander. Va estudiar a la universitat de Salamanca i posteriorment al Col·legi de San Bartolomé, també de Salamanca. Va obtenir el grau de llicenciat en Teologia per la universitat i més tard la càtedra de les Arts. Va ser nomenat per oposició canonge lectoral de Plasència i posteriorment d’Astorga i degà de Lugo, d’on Carles III el va presentar per la Mitra de la Seu d’Urgell. La va regir fins que fou traslladat a Tarragona el 15 de maig de 1779. Va prendre possessió el 29 de setembre següent.

Va gastar importants quantitats de diners en l’embelliment de la ciutat: Va construir els passejos de muralles i va obrir la porta de Sant Francesc, a la rambla de Sant Carles (actual Rambla Vella); però la seva obra principal va ser la construcció de quatre llegües d’aqüeducte per la portada d’aigua d’Hospitalet i la restauració de l’aqüeducte romà, amb un cost de 48.000 ducats.

Durant el seu govern va ser creada la diòcesi d’Eivissa, que des de la conquesta de l’illa per l’arquebisbe Montgrí (any 1235) depenia de la Seu de Tarragona. Va morir quasi sobtadament el 5 de juliol de 1783, sense veure acabada la seva obra d’abastiment d’aigua potable. Tenia el seu sepulcre al cor de la Catedral, d’on va ser traslladat en ser suprimit l’esmentat cor al seu actual emplaçament al paviment del presbiteri, al peu de les escales que porten a l’antic altar major.

Escut heràldic

Partit: 1r, d’argent, dos llops de sable que sostenen un arbre de sinople, que és "Santiyán"; 2n, d’atzur, un castell d’or en flames, en cap, una estrella d’argent; bordura d’argent carregada per vuit aspes de gules, que és "Valdivieso"
( D’un escut en pedra, conservat al Museu Diocesà de Tarragona).

El 8 de juliol de 1661 Roque de Santiyán, besavi de l’arquebisbe, va obtenir certificat d’armes, expedit per Juan de Mendoza, rei d’armes de Felip IV, en el qual es descriuen les de Santiyán: "Un escut amb camper d’argent, amb una alzina verda i a cada costat un llop negre, de manera que queden contramirant-se, orlada amb vuit aspes d’or en camp vermell", i per divisa, aquesta quarteta:
"En la defensa de España
venciendo contraria ley
las ganó el de Santiyana
en servicio de su Rey."

Les seves armes es justifiquen amb la següent genealogia:

L’arquebisbe Joaquín de Santiyán era fill de Manuel de Santiyán Velasco Ceballos, tercer senyor del vincle de Santiyán (Arce), i de Manuela de Valdivieso i Sánchez de Tagle (de Santillana). Per línia paterna era nét de Manuel de Santiyán i López, segon senyor del vincle de Santiyán (Arce), cavaller de Santiago, capità d’infanteria , i de Luisa de Velasco Ceballos i Gómez de Ribero, de la casa dels marquesos de Liédana; besnét de Roque de Santiyán i Gutiérrez de Velo, primer senyor i fundador del Vínculo de Santiyán de Arce, membre del Consell Reial, comptador major de Resultes, i de María-Antonia López Ordóñez (de Segòvia). El 1659, Roque de Santiyán, per passar a les Índies, va practicar proves de cristianitat, legitimitat i de noblesa davant de Lázaro de la Sota, alcalde del Real Valle de Piélagos, i Juan Calderón, notari del mateix municipi, amb data 25 d’agost.

Era descendent, successivament, de: Juan de Santiyán i Cabezón, inscrit com a noble en el padró d’Arce, i de Juliana de Secada, filla de Toribio de Santiyán, inscrit també com a noble a l’expressat padró, i María Cabezón Oruña; de Toribio Gutiérrez de Santiyán; de Fernando Gutiérrez de Santiyán; de Diego Barrasa de Santiyán primer veí d’Arce que porta aquest cognom; i de Francisco Sáiz Barrasa, de la casa de Santayana, a la Vall de Soba. Per línia materna l’arquebisbe Santiyán era nét de Pedro de Valdivieso i Mier, Barreda-Yebra (de Santillana del Mar), germà del comte de San Pedro del Álamo i de Luisa Sánchez de Tagle i Pérez Bustamante (també de Santillana), germana del marqués d’Altamira, besnét d’Andrés de Valdivieso i de Catalina de Mier i Barreda-Yebra.