Arxiepiscopologi


Romualdo Mon i Velarde
(1804-1816)

Va néixer a San Martín de Oscos, diòcesi d’Oviedo, el 4 de març de 1749, fill de Fernando Manuel de Mon i Valledor, i de Francisca María Velarde i Valdés de Prada, ambdós de distingida família asturiana i de gran pes específic a la cort de Carles IV. Va estudiar sota la tutela del seu oncle, bisbe d’Àvila, qui l’inspirà la vocació eclesiàstica. Va ser col·legial de San Ildefonso de Alcalà, canonge a la Catedral de Sòria i més tard doctoral; va ser també degà i governador eclesiàstic de Còrdova. Designat per ocupar la Seu tarragonina, va prendre’n possessió el 12 de maig de 1804

Durant la guerra de la Independència va aconseguir gràcies el seu germà Antonio, degà del Consell de Castella, que la Junta Suprema del Regne l’autoritzés a traslladar-se a Mallorca, i va delegar en el canonge Zaragozano el govern de l’arxidiòcesi. El capítol i la població van disgustar-se per la inesperada marxa del prelat i el capítol, en una sessió extraordinària, va aixecar una queixa perquè retornés a la Seu. A la tornada, va trobar el castell del Patriarca, residència dels prelats tarragonins, derruït per ordre del general napoleònic Bartoletti, per la qual cosa va emprendre la construcció de l’actual palau arquebisbal. El 1816 va ser traslladat a Sevilla, on va morir el 16 de desembre del mateix any.

Escut heràldic

Partit: 1r, d’argent, un roure de sinople, un guerrer armat agafant una branca amb la mà esquerra, un gos prop de l’arbre, una mà tallada pel canell clavada en el tronc; al peu de l’arbre, dues espases creuades, i del costat esquerre surt una mà dreta empomant una daga; tot forma "Mon". 2n, quarterat i entat en punta: a) de gules, tres flors de lis d’argent; b) d’or, àliga de sable; c) de porpra, un rèptil d’or; d) de sinople, dos llebrers d’argent; a la punta, d’argent, un arbust de sinople; tot forma "Velarde"

Gran Creu de Carles III.
(A la porta principal del palau de l’Arquebisbat de Tarragona).
Divisa: “Estas armas y blasón,
son de la casa de Mon.
Velarde que la sierpe mató
y con la Infanta casó.”
Les armes de Mon, tal com queden descrites, poden veure’s al palau de Mon, comtes del Pinar, a San Martín de Oscos (Astúries).