Arxiepiscopologi


Josep Domènec Costa i Borràs
(1857-1864)

Va néixer a Vinarós el 1805. Guanyà per oposició la canongia doctoral de Tortosa, l’any 1828. Va obtenir la càtedra de Dret Canònic de la universitat de València, així com la Pabordia d’aquella Seu. Poc temps després va ser doctor de la mateixa Església. En començar la guerra civil, una Junta provisional de Govern el separà de la càtedra el 1840 i l’any 1843 hi va ser restituït.

En reprendre’s les relacions entre la Santa seu i el Govern espanyol, el papa va enviar a Espanya com a legat Monsenyor Brunelli, a qui el Dr. Costa i Borràs, amb la col·laboració de Balmes, instruí en la redacció del nou Concordat. El 12 d’agost de 1847 va ser presentat per la Mitra d’Orense, a la qual renuncià, acceptant més tard el nomenament de bisbe de Lleida, on fou consagrat el 1848. L’any següent va ser presentat per la Mitra de Barcelona, i es manifestà com enemic decidit de les doctrines lliberals i això va comportar que fos deportat a Cartagena, on estigué dos anys.

En el Consistori de Bolònia de 1857 Pius IX el va traslladar a l’arxidiòcesi de Tarragona, de la qual es va possessionar per procura. Va entrar solemnement el 4 d’octubre del mateix any.

Va reformar la demarcació parroquial i va crear a la ciutat de Tarragona les parròquies de la Trinitat i de Sant Francesc, que segregà de la Catedral. Va instituir la devoció de les Quaranta Hores. Va construir un altar a la capella de l’Anunciata, i va fer col·locar reixes a les capelles de la Visitació i de Sant Francesc.

D’acord amb el capítol, va confeccionar uns nous estatuts amb un notable preàmbul, en el qual defensa, amb nous i poderosos arguments, la primacia de l’Església Tarraconense.

Va incrementar amb molts títols la biblioteca del seminari i en va ampliar les dependències de cara a l’acolliment d’estudiants pobres. Estava en possessió de les Grans Creus de Carles III i Isabel la Catòlica.

Va morir el 14 d’abril de 1864 i va ser enterrat a la capella de l’Anunciata. A la seva mort, Ramon Ezenarro publicà les seves Obres completes en sis volums (Barcelona 1865-66).

Escut heràldic

Partit: 1r, d’argent una muntanya de sinople i un lleó rampant que lluita contra dos corbs de sable, forma "Costa"; 2n, partit: a) d’atzur l’anagrama de Maria; b) d’or, les armes de València

Grans Creus de Carles III i Isabel la Catòlica. Divisa: “Diliges.”
(Del seu sepulcre, a la capella de l’Anunciació de la Catedral de Tarragona).
Mentre va ser bisbe de Lleida, va utilitzar aquestes armes i al damunt un escudet d’argent, amb un cor coronat d’espines.