Arxiepiscopologi


Francesc d’Assís Vidal i Barraquer
(1919-1943) Cardenal del Títol de Santa Sabina

Va néixer a Cambrils el 3 d’octubre de 1868. Va estudiar la carrera d’advocat a la universitat de Barcelona i l’eclesiàstica al seminari d’aquesta ciutat i al Pontifici de Tarragona. Va exercir l’advocacia algun temps a la ciutat comtal, però atret per una gran vocació, va rebre les ordes sagrades el 1899. L’any següent va ser nomenat fiscal substitut del Tribunal eclesiàstic i metropolità de Tarragona, on desenvolupà, també amb caràcter de substitut, els càrrecs de provisor i vicari general. L’any 1905 va ser nomenat amb caràcter efectiu fiscal eclesiàstic i metropolità; el 1909 provisor i vicari general, auditor de testaments i causes pies, i jutge metropolità. El 1907 havia obtingut per oposició una canongia a Tarragona i el 1910 va prendre possessió de la dignitat d’arxiprest de la mateixa Catedral. A més, va ser consiliari del Patronat Obrer, vocal de la Comissió diocesana pel foment de l’Acció Catòlica-social, president del Consell de vigilància contra el modernisme, delegat diocesà per a la Instrucció i resolució d’expedients de redempció de càrregues eclesiàstiques, etc.

L’any 1911, a la mort de l’arquebisbe Costa i Fornaguera, va ser escollit vicari capitular. L’any 1913 fou preconitzat bisbe titular de Pentacomia i el 1914 administrador apostòlic de Solsona, on va romandre fins el 1919, quan succeí el doctor López Peláez com arquebisbe de Tarragona. Fou creat cardenal amb el títol de Santa Sabina el 1921. El mateix any va fundar l’Arxiu Històric Diocesà i va adquirir unes relíquies de sant Fructuós. El 1924 va realitzar els inventaris generals de les esglésies de l’arxidiòcesi; el 1925 celebrà, a la capital, la Setmana sacerdotal eucarística, i l’any 1926 instaurà l’Obra de les santes missions i exercicis espirituals parroquials i creà un nou Museu Històric Diocesà.

L’any 1931 va ser molt celebrada la seva pastoral sobre la Maternitat de Maria en ocasió del VI Centenari de la consagració de la Catedral, així com les seves circulars contra la dissolució de la Companyia de Jesús (gener 1932), sobre les confessions religioses (juny 1933) i sobre la reparació d’injúries (22 d’octubre de 1933). A Tarragona, i per a contrarrestar els efectes de la supressió de l’assignatura de religió en els estudis de batxillerat, va fundar l’any 1933 l’Institut d’Estudis Superiors Religiosos Paedagogium, dirigit per professors del seminari.
Participà en l’organització dels grans actes celebrats a Tarragona en ocasió de la celebració de la setmana Pro Ecclesia et Patria, i en la clausura de la Setmana Social Catòlica de Madrid (1933), en la qual pronuncià una magnífica conferència sobre "La crisis moral y su remedio por la Acción Católica", on hi ha interessants i alliçonadores afirmacions. Va ser també autor d’un llibre on demostrava la il·legalitat de la persecució religiosa que aleshores s’efectuava a Mèxic pel president Calles. En nom de l’episcopat espanyol va contestar, l’any 1933, una carta de l’episcopat xilè.

Obligat a expatriar-se durant la revolució de 1936, després d’haver-se negat a signar la carta de l’episcopat espanyol favorable a l’aixecament militar contra la II República, va morir a la ciutat de Friburg (Suïssa), el 13 de setembre de 1943, portant sempre al cor la seva estimada arxidiòcesi. En ell es va donar la trista paradoxa d’haver estat perseguit pels dos bàndols de la contesa civil. Les seves despulles tornaren a Tarragona l’11 de maig de l’any 1978, i foren enterrades a la cripta de la capella de Sant Fructuós de la Catedral de Tarragona el dia 17 d’aquell mateix mes i any.

Per a més informació sobre aquest il·lustre prelat, creditor de més profund estudi que no pas la pinzellada precedent —sense desmerèixer els seus antecessors— consulteu la següent bibliografia.

Bibliografia bàsica:

• AA.VV.: «Francesc Vidal i Barraquer, 1868/1943», Serra d´Or, núm. 109 (octubre 1968)
• AA.VV.: «L´arribada de les despulles del nostre cardenal», Cambrils, núm. 84 (abril 1978)
• AA.VV.: «Retorn del cardenal Vidal i Barraquer», Quaderns de Pastoral, núm. 53 (maig 1978)
• AA.VV.: «Retorno definitivo a Tarragona. Vidal i Barraquer. cardenal de Catalunya», Destino, núm. 2.118 (11/17 maig 1978)
• AA.VV.: La Iglesia Católica y la Guerra Civil Española. Cincuenta años después, Madrid, Fundación F. Ebert. Instituto Fe y Secularidad, 1990
• Batllori, Miquel: Dos cardenals catalans: Vidal i Barraquer, prelat i patrici, Anselm-M. Albareda, prefecte de la Vaticana i historiador, Galeria de personatges, Editorial Vicens-Vives. Barcelona 1975
• Batllori, M. i V. M. Arbeola: Arxiu Vidal i Barraquer. Església i Estat durant la segona República espanyola 1931-1936, Publicacions de l´Abadia de Montserrat, 1971-1991
• Benet, Josep: «La lluita del cardenal Vidal i Barraquer com a home d´Església», Quaderns de Pastoral, núm. 4 (febrer 1970)
• El cardenal Vidal i Barraquer, home d´Església, home de dret, Fets i personatges. Publicacions de l´Abadia de Montserrat, 1981
• «Cardenal Vidal i Barraquer. De la Valsainte a Tarragona», Butlletí Oficial de l´Arquebisbat, núm. 96 (21-XII-1978)
• Comas i Maduell, Ramon: Gomà-Vidal i Barraquer: dues visions antagòniques de l´Església del 1939, Barcelona. Laia, 1974
• Vidal i Barraquer: síntesi biográfica. Publicacions de l´Abadia de Montserrat, 1977
• Garcia i Jordan, Pilar: Els catòlics catalans i la Segona República (1931-1936), Publicacions de l´Abadia de Montserrat, 1986
• Manent i Segimon, Albert; Raventós i Giralt, Josep: L´Eglésia clandestina a Catalunya durant la guerra civil (1936-1939). Els intents de restablir el culte públic, Publicacions de l´Abadia de Montserrat, 1984
• Marquina Barrio, Antonio: La diplomacia vaticana y la España de Franco (1936-1945), Madrid, CSIC, 1983
• Muntanyola, Ramon: Vidal i Barraquer. Cardenal de la pau. Barcelona, Estela 1969; nova edició revisada de l´Abadia de Montserrat, 1976
• Pont i Gol, Josep: «El cardenal Vidal i Barraquer: sentit d´un retorn», Butlletí oficial de l´Arquebisbat, núm. 80 (25-I-1977)
• Raguer, Hilari: «Le Vicaire du cardenal: Mgr. Salvador Rial Lloberas, Vicaire Général de Tarragone pendant la guerre civile espagnole», Revue d´Histoire Ecclesiastique, 79, 1984
• Raventós i Giralt, Josep: Francesc Vidal i Barraquer, Gent nostra 109. Labor, 1993
• [Rial, Salvador]: «Miniatura psicológica», Boletín Oficial del Arzobispado de Tarragona, 2ª época, núm. 1 (octubre 1943)


Escut heràldic

Partit: 1r, d’atzur, banda d’argent carregada per tres erminis, sota de la banda, càbria d’or, acompanyada de tres roses d’argent, que és “Barraquer”; 2n, partit, a) de gules, un cavall d’argent, b) d’argent, un mascle de guineu, forma "Gimbernat". Al cap escudet de gules, una tau d’argent
Divisa: “Diligite alterutrum.”

Posteriorment quarterà l’escut:

1r, d’atzur, banda d’argent carregada per tres erminis; 2n, de gules, un cavall de plata; 3r, d’atzur, càbria d’or, acompanyada de tres roses d’argent; 4t, d’argent, un mascle de guineu del seu color; a la punta, de gules, una tau d’argent