Arxiepiscopologi


Benjamín de Arriba y Castro
(1948-1970) Cardenal del Títol De Sant Vital.

Benjamín de Arriba y Castro va néixer a la seva casa pairal de Ferreria, parròquia de Santa María de Peñamayor, el 8 de maig de 1886. Els seus pares foren Antonio de Arriba i Pilar de Castro, ambdós de la parròquia de Peñamayor.

Benjamín de Arriba y Castro a l´edat de nou anys va anar a viure a Madrid amb els seus pares, i va començar els estudis primaris al col·legi dels pares escolapis de San Antonio Abad on, segons sembla, li havien de treure els llibres a l’hora del pati perquè era molt estudiós. Després del primer curs de batxillerat va passar al seminari per cursar estudis eclesiàstics. Al final dels cursos filosòfics va ser enviat com a becari de la seva diòcesi al Pontifici Col·legi Espanyol de Roma. Es va doctorar en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma i en filosofia per l´Acadèmia Pontifícia de Sant Tomàs de Roma. A la ciutat eterna també va cursar un any de Sagrada Escriptura al Pontifici Institut Bíblic. Es va llicenciar en Dret Canònic a la Universitat Pontifícia de Toledo, i allí va ser ordenat sacerdot pel cardenal Merry del Val, el 14 de juliol de 1912. Des de 1913 fins a 1921 va ocupar al seminari de Madrid les càtedres de Metodologia i Crítica Històrica, Grec Clàssic, Hebreu i Teologia Fonamental. El 1920 va obtenir per oposició una canongia de la qual es va possessionar el febrer d´aquell any. Durant nou anys va ser secretari de cambra i govern del bisbat de Madrid, i el 1930 va passar a ser-ne el provisor i tinent vicari general.

L´u de maig de 1935 va ser preconitzat bisbe de Mondoñedo i el 16 de juny de 1935 va ser consagrat a la Catedral de Madrid pel Dr. Leopoldo Eijo Garay. El dia 19 va prendre possessió de la diòcesi de Mondoñedo, i va fer la seva entrada el 23. Va regir la diòcesi mindoniense durant nou anys, des d’on va ser traslladat a la seu d´Oviedo. El 8 d´agost de 1944 era nomenat bisbe de la ciutat asturiana, i feia la seva entrada el 18 de novembre.

Preconitzat arquebisbe de Tarragona el 22 de gener de 1949, va prendre possessió de la Seu de sant Fructuós el dia 1 de juliol, i va fer la seva entrada a la imperial ciutat dos dies després.Entre les moltíssimes activitats dutes a terme en el seu govern podem destacar-ne algunes. La creació del Full Parroquial de l´Arquebisbat, el 19 de març de 1950, que desenvolupa encara una important tasca pastoral sota el nom de Full Dominical. La Peregrinació Missional de la Mare de Déu de Fàtima, que va començar el 21 de setembre de 1951 i va recórrer durant diversos mesos els pobles de l´arxidiòcesi, i va concloure el maig de 1952 amb la consagració de la ciutat a l´Immaculat Cor de Maria.

Per decret de 15 d´octubre de 1951 va organitzar l´Escola Social sacerdotal. Va crear l´Acadèmia Col·legi de Sant Pau, institució social que va iniciar les seves activitats el 15 d´octubre de 1951 amb una escola nocturna per a nens i joves de les classes més humils de la part alta i perifèria de Tarragona. L´obra predilecta del prelat tarragoní va créixer ràpidament i el 8 d´abril de 1954 el seu fundador i mentor va inaugurar i va beneir l´ampliació de nous locals. Comptava ja llavors amb guarderia infantil, escoles maternals, parvulari, primer ensenyament, iniciació professional, adults analfabets, comerç, escola d´obreres, etc.


Va publicar la seva primera carta pastoral amb motiu de l´any sant de 1950. Va organitzar i va dirigir el Congrés catequètic diocesà, congrés marià de l´arxidiòcesi, celebrat del 3 al 7 de novembre de 1954; el XVII Centenari del martiri de sant Fructuós i els seus diaques sant Auguri i sant Eulogi, celebració de l´any jubilar des del 21 de gener de 1959 fins al 21 de gener de 1960. Durant aquest any jubilar van ser clausurats els processos de beatificació, o declaració de martiri, del Servent de Déu doctor Manuel Borrás i Ferré, bisbe auxiliar, i dels cent quaranta-sis religiosos i sacerdots màrtirs de l´arxidiòcesi, expedient del qual va ser vicepostulador el germà Joaquim Donato, i incoat per desig del Dr.de Arriba y Castro.

El 18 de maig de 1950 va rebre una relíquia autèntica de sant Pròsper per a la Catedral, on pot venerar-se. Joan XXIII concedí, a proposta del Dr.de Arriba y Castro, la celebració d´ofici i missa del sant bisbe a tota l´arxidiòcesi, vinculada a la data de la recepció de la relíquia. Recordem que sant Pròsper havia estat bisbe de Tarragona (segle VIII), i que es va refugiar i morir a Camogli (Ligúria-Itàlia) amb motiu de la invasió àrab.

El 1950, com a representant de l´episcopat espanyol, va assistir als actes celebrats a Londres amb motiu de la commemoració del primer centenari de la Jerarquia Catòlica d´Anglaterra. El mateix any, el 18 de juny, va beneir i inaugurar la casa diocesana d´exercicis espirituals de Selva del Camp iniciada pel cardenal Arce Ochotorena, que porta el seu nom.

Per decret de 25 de març de 1952 augmentà el nombre d´arxiprestats i hi distribuí les parròquies. Va pronunciar l´oració fúnebre amb motiu del trasllat de les restes mortals dels reis de la Corona d´Aragó des de la Catedral tarragonina fins al Monestir de Poblet (3 i 4 de juny de 1952). Va presidir l’acte el llavors cap d´Estat, Francisco Franco Bahamonde.

El 1953 fundava el col·legi episcopal Nostra Senyora de la Mercè de Montblanc, amb la intenció d´atendre la formació dels joves d´una comarca geogràficament separada dels centres urbans. El 21 de maig de 1964 entrava en la categoria de “Reconegut de grau superior”.

El dia 9 de maig de 1953 presidia el Jubileu i els actes del VII Centenari de la reconquesta de Siurana. Efectuà la cerimònia d´imposició de les corones a la Mare de Déu i al Nen. El 24 d’agost del mateix any, la Sagrada Congregació de Ritus nomenava sant Pau patró coprincipal de l’arxidiòcesi de Tarragona, juntament amb la Mare de Déu en el misteri de la Nativitat.

El 12 de gener de 1953 Píus XII el va nomenar cardenal. Li va ser imposat el solideu el 15 de gener de 1953 a la Catedral de Tarragona pel legat pontifici, membre de la guàrdia noble, el marquès Silvio Ghini. El bitllet del seu nomenament va ser firmat pel prosecretari d´Estat Gian Baptista Montini, anys més tard papa Pau VI. El cap de l´Estat espanyol, general Francisco Franco Bahamonde, li va imposar la birreta cardenalícia a la capella del palau d´Orient de Madrid el dia 19 de gener, juntament amb els nous cardenals Cicognani i Quiroga Palacios.

El dia 25 del mateix mes, festa de la conversió de sant Pau, entrava solemnement a Tarragona. El capell cardenalici li va ser imposat per Pius XII al palau de Castelgandolfo el 29 d´octubre i li va conferir el títol de l´església romana de Sant Vital, una de les més antigues de Roma, del qual va prendre’n possessió el dia 4 de novembre.

El 1953, com a representant d’Espanya, assistia a Dublín als actes celebrats a propòsit del centenari de la mort de sant Patrici; i al Congrés internacional de la infantesa, a Lisboa.

El dia 21 de setembre de 1954, a Rocallaura, oficià la cerimònia de la solemne coronació canònica i entronització al seu nou tron de la Mare de Déu del Tallat, proclamada, així mateix, per breu apostòlic de 8 d´agost del mateix any, celestial patrona de vint pobles de la comarca i titular principal de l´església parroquial d´aquella localitat.

Va imposar a la Mare de Déu de Misericòrdia de Reus, el 24 d´octubre de 1954, la valuosa corona que els reusencs ofrenaren a la seva excelsa patrona, amb motiu de la commemoració del cinquantenari de la seva coronació canònica.

Beneí i inaugurà el temple parroquial de Sant Pau de Tarragona el 22 d´abril de 1957, iniciat i dut a terme per la seva iniciativa.

El 14 de juliol de 1962 va celebrar les noces d´or sacerdotals. El Sant Pare el felicità per mitjà d´una carta autògrafa. La Diputació Provincial li va imposar la medalla d´or de la província i se li féu lliurament, també, del títol de fill adoptiu de Tarragona.

El 25 de gener de 1963 obria el XIX Centenari de sant Pau, any jubilar paulí celebrat a Tarragona per al qual el propi cardenal va publicar un treball titulat San Pablo en España que, juntament amb l´homònim del doctor Serra Vilaró, va tenir gran difusió.

Va assistir a dos conclaves per a l’elecció de nou papa: Joan XXIII (1958) i Pau VI (1963).

L´11 de desembre de 1963 va beneir l´emissora diocesana EAK 53 Ràdio Popular de Reus, que actualment pertan a la cadena COPE.

Els Cursets de cristiandat, nascuts a Mallorca i sembrats a Creixell per voluntat del cardenal, creixeren i es desenvoluparen a l´arxidiòcesi. A petició del Dr. de Arriba y Castro, sant Pau fou nomenat celestial patró dels Cursets de cristiandat (breu pontifici de 14 de desembre de 1963).

Inaugurà el santuari de la Mare de Déu de Loreto, a la muntanya del "Llorito" de Tarragona, el 20 de juny de 1964.

Va sofrir una delicada intervenció quirúrgica, en una clínica de la Barcelona, el 10 de setembre de 1964. Dotze dies més tard tornava a Tarragona convalescent de l´operació i no podia assistir a la tercera sessió conciliar, iniciada el 14 de setembre d´aquell mateix any.

A propòsit del concili Vaticà II publicà diverses exhortacions pastorals, així com entrevistes a través dels diferents mitjans de comunicació social. Va tenir diverses intervencions en el transcurs de les altres sessions, en especial sobre temes de llibertat religiosa i l´Església dels pobres.
El 2 d´octubre de 1966 efectuà la benedicció i inauguració del nou col·legi-residència Sant Pau d´ensenyament mitjà, a Tarragona, construït pel Ministeri d´Educació Nacional i cedit a l´Arquebisbat per al seu funcionament com a internat, i secció delegada de l´Institut Nacional d´ensenyament mitjà. Una altra iniciativa del prelat tarragoní, a qui tant preocupava la formació moral i intel·lectual de la joventut.

El dia 26 de juny de 1966 va coronar canònicament la imatge de la Mare de Déu del Lledó de Valls. L’any següent creava el Consell presbisteral (20 de setembre de 1967).
El 16 de novembre de 1967 inaugurava la residència sacerdotal Sant Fructuós, aixecada a la plaça Verdaguer de Tarragona. El cardenal manifestava, en aquesta jornada, la seva profunda satisfacció en oferir aquesta residència als seus sacerdots estimats. Comptava amb diversos pisos independents. Per decret de 7 de desembre de 1967 a Falset s’obria un col·legi menor, promogut pel cardenal de Arriba y Castro.
El 1968 assistí als actes del centenari de la consagració de la Catedral de Nôtre Dame de París, en representació de l´episcopat espanyol.
Fou membre de les sagrades congregacions de Religiosos i instituts seculars, Ritus, Causes dels Sants i de la Fàbrica de Sant Pere.
Va participar en els congressos eucarístics internacionals de Munic, Buenos Aires i Rio de Janeiro.
Ocupà amb gran zel i diligència els càrrecs de president de la Comissió episcopal de migració i promotor del Moviment apostòlic-social gitano a Espanya.
Va fundar el Patronat diocesà de suburbis, dels quals depenien vuitanta mestres. Es preocupà intensament de l´educació de nens i nenes, en especial de les barriades, creant tres escoles de formació professional: Bonavista i Acadèmia-Col·legi de Sant Pau (a Tarragona) i Falset.
Va efectuar el trasllat del cor de la Catedral. Va construir l´Arxiu Històric Arxidiocesà.

Aquestes i moltes altres activitats les va realitzar al capdavant de l´arxidiòcesi de Tarragona durant vint-i-un anys, fins que el 19 de novembre de 1970 Pau VI va acceptar la seva renúncia. Va anar a viure a Cardedéu (Barcelona), on el va acompanyar el seu secretari particular, Mn. Ramon Gallisà. Va visitar en diverses ocasions la seva antiga arxidiòcesi, destaquem la visita del 12 de desembre de 1971, amb motiu de la consagració de l´altar del santuari de la Mare de Déu. del Loreto, a Tarragona, i la benedicció de la primera pedra del Centre d´Espiritualitat i Orientació vocacional, al costat del santuari lauretà; i la de Riudoms, el dia 22 de novembre de 1972, a propòsit de la rebuda de les despulles mortals del beat Bonaventura Gran.
El 10 de febrer de 1973, el Dr. de Arriba y Castro va ser ingressat a la clínica Quirón de Barcelona a causa d´una afecció de tipus gripal-respiratori, que va anar agreujant-se per un procés tumoral que ja patia. A les 3.45 de la tarda del dia 8 de març, després d´haver sentit missa i combregat devotament, com tots els dies, el cardenal Benjamín de Arriba y Castro, arquebisbe dimissionari de Tarragona, va lliurar plàcidament la seva ànima a Déu. El dia 9 a la tarda el seu cadàver va ser traslladat des de Barcelona a Tarragona, al palau arquebisbal, on va romandre dos dies.
Acabada les solemnes exèquies a la Catedral, el cadàver del cardenal de Arriba y Castro va ser inhumat a l´església parroquial de Sant Pau de Tarragona, beneïda i inaugurada pel mateix prelat. Al terra del presbiteri d´aquesta església parroquial, sense ornaments de cap classe, reposen les restes del Dr. de Arriba y Castro. Una humil làpida de marbre recorda la important lliçó paulina, redactada per l´"apòstol de l´Apòstol" que diu: “Paulus vel solus sufficeins mihi fuisset/ Christi argumentum/ haec verba sculpi voluit/ emmus. ac. revdmus. Beniaminus/ Cardinalis de Arriba y Castro/ Olim Archipiscopus Tarraconensis/ Obit VIII idus Martias A. D. MCMLXXIII/ orate pro eo”.
Durant l’estada a Mondoñedo li va ser concedida la Gran Creu de Mèrit Naval, amb distintiu blanc; durant la d’Oviedo, la Gran Creu d’Isabel la Catòlica, i a Tarragona, la Gran Creu d’Alfons X el Savi.

Escut heràldic

Part superior: Al centre, sobre fons d’argent, calze amb rajos d’or i sagrada forma blanca amb creueta negra, agafat de l’escut de la ciutat de Mondoñedo, la seva primera diòcesi.
Als costats: Monograma d’argent de la Mare de Déu i sant Josep, sobre fons d’atzur (la vara de sant Josep del mateix color). El primer agafat de l’escut de Covadonga, com a record de la diòcesi d’Oviedo. El segon en record del col·legi espanyol de Sant Josep de Roma.
Part inferior: Griu d’or sobre camp d’atzur, detall heràldic del cognom “Arriba”, i sis rodelles blaves sobre fons d’argent, emblema del cognom “Castro”.
Extrem: Tau i dues besants d’argent sobre fons vermell, emblema de l’arquebisbat de Tarragona.
Divisa: “Traham eos in vinculis caritatis.”
La creu arquebisbal, d’or. El capell, vermell.