Arxiepiscopologi


Josep Pont i Gol
(1970-1983)

Neix a Bellpuig (Urgell, diòcesi de Solsona) el 9 d´abril de 1907. El 1926 completa els estudis eclesiàstics a la universitat gregoriana de Roma: teologia (en grau de doctorat) i dret canònic (en grau de batxillerat). Rep el presbiterat a Roma el 21 de marc; de 1931. Exerceix diferents serveis pastorals al seu bisbat de Solsona, on també li són confiades distintes responsabilitats diocesanes, entre les quals la de secretari de cambra i govern, essent bisbe d´aquesta seu el doctor Vicent Enrique y Tarancon. Preconitzat bisbe de Sogorb el 4 d´agost de 1951, rep l´ordenació episcopal el 30 de novembre del mateix any a l´església arxiprestal de Bellpuig. Pren possessió de la diòcesi de Sogorb el 30 de gener de 1952. Després d´una remode1ació de límits diocesans de què ell mateix té cura, és nomenat bisbe de Sogorb-Castelló el 31 de maig de 1960. Participa en el concili ecumènic Vaticà II, on té algunes intervencions i en relació amb el qual fa pública la carta pastoral L ´Església davant del concili (1962), de ressò internacional. El Vaticà II marcà definitivament l´estil pastoral de Pont i Gol: obert, dialogant, proper, renovador, evangelitzador i participatiu. És nomenat arquebisbe de Tarragona el 26 de novembre de 1970. Per poders pren possessió d´aquesta seu metropolitana i primada el 21 de gener de 1971 i hi fa la solemne entrada el 24 del mateix mes. El 1976, per primera vegada (i els primers a tot l´estat espanyol), els bisbes de Catalunya amb l´arquebisbe Pont i Gol com a metropolità fan la seva preceptiva visita quinquennal a Roma de manera conjunta. L´arquebisbe Pont i Gol, a través d´uns seus enviats i representants (el bisbe d´Urgell i el secretari general de l´arquebisbat de Tarragona) negocia un modus operandi amb el president Tarradellas, a Saint Martin le Beau, pel que fa a les relacions entre la Generalitat i els bisbes de Catalunya, basades en una "mútua independència i sana cooperació". Com a metropolità i president de la Conferència Episcopal Tarraconense impulsa la vertebració i la coordinació de l´acció pastoral de les vuit diòcesis amb seu a Catalunya: Tarragona, Barcelona, Girona, Lleida, Urgell, Solsona, Tortosa, Vic. Amb entusiasme impulsa i acompanya el trasllat de les despulles del cardenal Vidal i Barraquer, mort a l´exili el 1943, des de la cartoixa de La Valsainte (Suïssa) a la catedral de Tarragona, per a ser-hi definitivament inhumades, amb un cenotafi proper en recordança del doctor Manuel Borràs, bisbe auxiliar del cardenal, immolat en la revolta de 1936. Tingueren especial ressò dues conferencies seves: La llengua de l´Església (1975, a Reus) i L´Església a Catalunya, quins camins? (Mollerussa, 1976). El 1981 rep de la Generalitat la distinció de la Creu de Sant Jordi. El 12 d´abril de 1983 el papa Joan-Pau II li accepta la dimissió que havia presentat prèviament per raó de l´edat. El 13 d´abril és nomenat administrador apostòlic de l´arxidiòcesi de Tarragona fins que el nou arquebisbe no en prengués possessió, fet que s´esdevindria el 12 de juny del mateix any. El 1988 rep el títol de fill adoptiu de Tarragona. Els darrers anys de la seva vida transcorren a Tarragona i a Solsona, on mor el 4 d´octubre de 1995.

La multiplicitat dels seus escrits, de tots els gèneres, adreçats a tota mena de grups d´arreu de Catalunya, i en ocasions ben diferents, demostren la seva proximitat a les persones i la seva sensibilitat com a cristià i bisbe a les variades realitats que s´anaven desvetllant l´últim quart de segle al nostre país. D´un tarannà afable, pacífic i senzill, Pont i Gol fou fidel als valors espirituals que representava com a bisbe, i sensible a les realitats humanes i culturals del país.
Fou reconegut a Catalunya i respectat i considerat en l´àmbit de l´Església d´Espanya. Moltes foren les persones que des de diferents instàncies de la vida ciutadana, cultural i política, i de la vida eclesial, trobaren en l´arquebisbe una persona que acull, escolta, comprèn i aconsella.

Cinc són les publicacions que ajuden a la divulgació de l´obra, sobretot escrita, d´aquest egregi prelat del segle passat.

Butlletí Oficial de l´arquebisbat (nº extraordinari), gener 1976. En els 5 anys del seu pontificat a l´arxidiòcesi de Tarragona.

25 anys de presencia i fidelitat, novembre 1976. En els 25 anys de la seva ordenació episcopal.

Converses radiofòniques, marc; 1981. En els 50 anys de la seva ordenació de prevere.

Presència i fidelitat, encara, abril 1987. En el 80 aniversari del seu naixement.
Miscel·lània Arquebisbe Pont i Gol, desembre 1998. Obra pòstuma, que recull 49 col·laboracions i un repertori de totes les publicacions de l´arquebisbe al llarg del seu servei episcopal, classificat en 12 epígrafs.

Escut heràldic

L´escut partit: escartell primer el camper d´or, un pont al natural sur-montat d´ombra d´estel de vuit raigs de güella, el peu vai-contravai de güella i d´or. Escartell segon: el camper d´atzur, un anyell d´argent passant darrera d´una creu del Salvador, d´or, el peu vai-contravai d´agent i d´atzur.

Timbre: el capell folrat de sinoble amb cordons del mateix amb deu borles a cada costat acabant quatre sota del capell la mitra de front amb les ínfules al costat destre i el bàcul pastoral d´or en el sinistre girat cap a fora. Divisa, sota l´ecut: "Pontifex Pastor"