RECULL DOCUMENTAL INFORMACIÓ GENERAL MARTIRS DEL s.XX CULTURA I TURISME RELIGIOS
EXPOSICIONS ATENCIÓ AL PELEGRÍ DOCUMENTS I PUBLICACIONS ACTES PROGRAMATS
LOGOTIP I CARTELL PREMSA WEB OFICIAL CEE

Complex Educatiu de Tarragona (CET)


PROJECTE


Arquitectes: De la Vega, Antonio. Menjador, cuina i residències. Peral Buesa, Luis. Aules i urbanització. Sierra Nava, Manuel. Tallers.

Aparelladors: Félix Allesta, Laiseca i Lisbona.

Direcció d´obra: arquitecte, Antonio Pujol Sevil. També va projectar el teatre.

Aparelladors: Artusa Coma, Antoni; Suárez de Deza Piqueras, Enrique; Ulacia Baró, Rafael i Vallhonrat Cusidó, Francesc.

Situació: Autovia Tarragona / Salou, s / n.

Construcció: 1953 - 1956

 

DESCRIPCIÓ

Terrenys de les finques Mas de la Pineda i Mas de Palau (també Patau) amb una extensió de 150 hectàrees.

La memòria del projecte comença amb aquesta frase: «En el trascendental momento político de España, de honda transformación social y como idea luminosa y llena de esperanzas para la clase trabajadora, plena de ansias de mejor vida para ellos y sus hijos, José Antonio Girón de Velasco, Ministro de Trabajo, ha prometido la creación de la UNIVERSIDAD LABORAL ESPAÑOLA».

L´edifici havia de tenir segons la memòria: «un carácter alegre, jovial, sencillo y, por tanto, nada lujoso, pero sí duradero en su mantenimiento y uso, teniendo en cuenta la utilización poco cuidada a la que va ser sometida" de acuerdo a las características del alumnado "procedentes de familias obreras (.  .  .) no están acostumbrados al lujo ni lo practican; faltos de educación higiénica y no acostumbrados a la disciplina y al estudio, tienen una educación cívica reducida».

En la memòria es van tractar els següents punts:

1. L´alumne.
2. Dormitoris.
3. Estudis.
4. Classes.
5. Tallers.
6. Menjador.
7. Església.
8. Teatre.
9. Sales de conferències.
10. Professors.
11. Patronat.
12. Rector.

 

El programa contemplava els següents apartats:


I. Zona representativa: Patronat, Rectoria i Direcció.

II. Zona residencial: Direcció, Professorat, Alumnes i Empleats.

III. Zona educativa, amb dues àrees molt diferenciades: les sales d´ensenyament teòric amb una previsió inicial de 1.200 alumnes i les sales per a les pràctiques,  els tallers. Especialitats existents en un inici: Mecànica, Automobilisme, Electricitat, Fusteria, Arts Gràfiques, Construcció, Tèxtil, Indústria Química i Direcció de tallers.

 

Hi ha 74.100 metres quadrats de superfície edificada amb un cost total de 401.016.408,16 pessetes. Els materials utilitzats bàsicament són: alumini, ferro, coure, ciment. També es va utilitzar la pedra de la pedrera mil·lenària de el Mèdol.

L´arquitecte Antoni Pujol va projectar el teatre i l´arquitecte tarragoní Josep Maria Monravà López es va responsabilitzar de la jardineria del conjunt escolar. Els tres arquitectes projectistes - De la Vega, Peral i Serra - van projectar amb total llibertat i sense que hagués intercanvi d´opinions ni reunions entre ells. Tampoc amb altres equips que desenvolupaven les universitats de Sevilla i Còrdova. Segons l´aparellador Jaume Jorba (de l´empresa Foment d´Obres i Construccions, SA / FOCSA) Antonio de la Vega de 60 anys, va ser l´arquitecte en cap, ja que Pera i Serra eren més joves, 30/32 anys.

El Col·legi Oficial d´Arquitectes de Catalunya sempre ha considerat a "La Laboral" com una obra arquitectònica molt ben resolta en el seu conjunt. Sense cap dubte l´edifici més emblemàtic és el menjador que amb la seva vidriera, servirà de fons a l´altar per a la beatificació dels màrtirs del segle XX a Espanya. Vitrall que treu el cap a tota la plaça i és la imatge més potent d´aquesta universitat. Els materials com el marbre, la pedra natural desbastada, els gresos de diverses textures i les baranes d´alumini, li configuren un aspecte luxós de gran dignitat. La façana de 100 metres de longitud, assentada sobre un podi elevat, nou graons, juntament amb l´aler i els seus laterals, ens donen la impressió de trobar-nos davant de la terminal d´un aeroport i no d´un menjador.

En el front Nord del menjador hi ha la cuina, amb una làmina plegada a la coberta construïda amb formigó armat, que ens recorda a una barreja equilibrada d´alguns projectes de Kostantin Melnikov i Antoni Gaudí (versió de l´escola de la Sagrada Família, 1909 -10). La idea és d´Antonio de la Vega, el projecte és d´Eduardo Torroja i el càlcul és de l´enginyer de camins Barredo.

Hi ha sis edificis de dormitoris, amb 250 alumnes cada edifici. Tots tenen baixos i tres plantes altes; estructura metàl·lica, resolta amb un únic pòrtic de 15 metres de llum. Hi ha dos edificis de tallers pràcticament iguals en la seva concepció, la construcció i els acabats, però no en les seves dimensions i programa, ja que un és vuit vegades més gran que l´altre. A més hi ha l´actual edifici administratiu de l´Institut d´Ensenyament Secundàri Pere Martell que té la façana principal decorada amb murals ceràmics al·legòrics a totes les disciplines que s´imparteixen als tallers i són obra de Joaquin Rubio Camín.

En resum, "La Laboral" en un inici era una autèntica ciutat de 2.000 alumnes, 8 sacerdots, 3 metges i una infermeria amb 50 llits. Tot per cobrir les necessitats existents a la dècada dels anys 50 amb 5 milions d´analfabets, obrers sense preparació i la manca d´indústria.

A la dècada dels 80 hi havia, un dia normal, de l´ordre dels 5.000 alumnes, amb els tres centres de secundària (un de Batxillerat i dos de Formació Professional) i una Escola d´Enginyeria Tècnica amb les especialitats Elèctrica i Informàtica.

El decret 238/1986 va transformar l´antiga Universitat Laboral en el Complex Educatiu que depèn orgànicament del Departament d´Ensenyament de la Generalitat de Catalunya a través dels Serveis Territorials de Tarragona. Actualment al Complex Educatiu de Tarragona / CET  hi ha els dos I.E.S., Pere Martell i Cal·lípolis, i l´internat, amb una població de tres mil ciutadans.

 

(Text realitzat per Josep Maria Buqueras Bach, autor del llibre La Laboral de Tarragona. Fonaments i Construcció. 2007. Edita Silva Editorial. Col·legi d´Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona).