Documents

IMPRESSIONS D’UN VIATGE (I)


He tingut l’oportunitat d’acompanyar el sant pare Benet XVI a Santiago de Compostel·la i a Barcelona, la qual cosa ha deixat en mi profundes impressions. Potser la intensa preparació que ha suposat la vinguda a la nostra terra catalana i el debat mediàtic generat m’ha fet reflexionar molt sobre la importància i el significat que pot tenir per a tots nosaltres aquest viatge pastoral.

El meu viatge a Santiago ha estat un goig. Vaig anar-hi la vigília de l’arribada del Papa, el divendres dia 5, i allí em vaig trobar amb molts dels meus germans en l’episcopat, amb la plaça de l’Obradoiro ja gairebé preparada per a rebre’l i amb un sol radiant. A la nit una vetlla de pregària a la magnífica església de San Francisco, plena de gom a gom, amb molts joves asseguts a terra. Pregària intensa pel Papa, preparant el cor per a escoltar-lo, percebent que ets davant un moment històric. Molts milions de pelegrins han arribat i arriben a Santiago de Compostel·la, però papes, romans pontífexs, molt pocs. M’agradaria que quedés ben gravada en la meva ànima l’espera il·lusionada d’un successor dels Apòstols —això som els bisbes— per a rebre el successor de Pere, a qui Jesús va dir que seria la pedra sobre la qual edificaria la seva Església, i que ve com un pelegrí a pregar davant la tomba de l’apòstol Santiago, germà de Joan, el qual va acollir la Mare de Déu a casa seva.

Estem acostumats a escoltar i veure tants esdeveniments que potser a vegades no sabem distingir el que és important, allò que deixa empremta, del que s’oblida al cap de poques hores, com les quatre gotes d’aigua que s’assequen tot just cauen.

I neix el dia 6, boirós, amb la ciutat ja en moviment, esperant l’arribada del Sant Pare. Les hores es fan llargues fins que arriba. La impressió és que des de la seva arribada a l’Aeroport de Labacolla, aquest moment esperat, el temps embogeix i tot va massa ràpid. M’agradaria quedar-me amb la cara alegre, serena, riallera del Papa saludant a tots amb afecte. Amb la cara dels nens, joves i adults al pas del Pontífex: segur que quedaran també impreses a les seves ànimes aquests moments. No és fanatisme; és afecte, és fe, és ser conscients de qui és aquest pelegrí que arriba des de Roma per a donar una gran abraçada a l’apòstol Santiago. Arriba aquell que porta en la seva ànima la sol·licitud per totes les Esglésies.

A l’aeroport, en la seva salutació inicial, ressonen en el meu cor les seves paraules, i de manera particular, quan diu «vinc com pelegrí en aquest Any Sant Compostel·là i porto al cor el mateix amor a Crist que movia l’apòstol Pau a emprendre els seus viatges, anhelant també arribar a Espanya (cf. Rm 15,22-29)». Es reforça la convicció que l’Apòstol dels gentils va predicar també a Tarragona.

Saludo amb afecte el Sant Pare, portant en el meu cor tota l’arxidiòcesi de Tarragona, tots els tarragonins, tota l’Església. Dins la magnífica Catedral compostel·lana, pedres que han vist passar multituds al llarg dels segles, ens trobem amb el Papa. Després de saludar lentament les persones que són dins el temple i a les places adjacents, entra per la porta santa i puja a fer l’abraçada a Santiago. Després, una pregària i les paraules del Sant Pare que ens diu que «en aquest Any Sant Compostel·là, com a successor de Pere, he volgut jo també pelegrinar a la casa del Senyor Santiago, que es prepara per a celebrar el vuit-cents aniversari de la seva consagració, per a confirmar la vostra fe i revifar la vostra esperança, i per a confiar a la intercessió de l’Apòstol el vostres anhels, fatigues i treballs per l’evangeli. En abraçar la seva venerada imatge, he demanat també per tots els fills de l’Església, que té el seu origen en el misteri de comunió que és Déu».

A la tarda-vespre, a la plaça de l’Obradoiro, al peu de la Catedral, tinc la sort de concelebrar amb el Sant Pare, i escoltar novament les seves paraules que ens parlen a nosaltres i a tot Europa, recordant les seves arrels cristianes, els valors que l’han fet gran entre els pobles i que avui sembla que s’apaguen. Una homilia magistral que convé llegir lentament i meditar-la. Val la pena perquè deixa empremta a l’ànima.

En acabar l’eucaristia sortida ràpida cap a Barcelona, on ens espera un dia facit d’emocions.

† Jaume Pujol
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat


Clicar la icona per descarregar
l'arxiu