Documents

IMPRESSIONS D’UN VIATGE 2


Després de les emocions de la visita del Papa a Santiago de Compostel·la, on vam tenir l’oportunitat d’acompanyar-lo, sabíem que ens esperaven encara alegries més grans quan aquell mateix dissabte vingués a Catalunya.

El nostre avió va sortir més tard i vam arribar ja de nit a Barcelona, mentre rebíem notícies de l’arribada de Benet XVI a l’Arquebisbat, al costat del qual ja l’esperaven els primers joves entusiastes per a aclamar la seva presència.

Al final va arribar el diumenge, el dia tan esperat. Des del primer seient de l’autobús que ens conduïa a la Sagrada Família vaig poder veure molt bé els rostres feliços de tanta gent que esperava per aclamar-lo al seu pas.

En realitat tot es va viure com una festa, i així m’ho han comentat moltes persones no sols de les que van veure el Papa en directe, sinó d’aquelles —moltes més— que van veure els actes per televisió o per les pantalles gegants que hi havia al llarg dels carrers de Barcelona. Els bisbes catalans, asseguts en la cerimònia immediatament darrere dels cardenals, vam poder veure ben a prop de Benet XVI i gaudir, com tots, de l’esplendor de la Sagrada Família, sobretot en el moment impactant en què es van encendre tots els llums.

No contaré el que milions de persones van poder veure, sinó que referiré algunes impressions personals, entre les quals he de destacar, a part de l’agradable sorpresa de veure molta presència del català, el moment en què, com el Papa va fer damunt l’altar, vaig ungir amb oli, com també ho van fer els altres bisbes, una columna de la Sagrada Família en la litúrgia de dedicació de la nova basílica.
També amb satisfacció vaig escoltar les paraules pontifícies dedicades a Antoni Gaudí, un elogi particularment emotiu per a l’arquebisbe d’aquestes terres que el van veure néixer i créixer en la seva infància. Va ser molt bonic el que va dir d’aquest artista universal, el procés de beatificació del qual està iniciat.

Les càmeres van poder guaitar menys en el dinar que es va celebrar a l’Arquebisbat de Barcelona. Puc dir que va transcórrer de manera que va permetre veure la senzillesa i amabilitat del Papa en tots els seus gestos. Recordo, per exemple, el moment del brindis proposat pel cardenal, i predecessor meu a Tarragona, Lluís Martínez Sistach, així com el moment en què van treure el gran pastís de xocolata que representava el temple de la Sagrada Família, al costat del qual el Papa i els qui el van portar es van fer fotografies. Els alumnes de l’Escola d’Hosteleria de Sant Ignasi van servir les taules amb molta professionalitat.

La jornada, com sabeu, va continuar al vespre amb la visita papal a la institució benèfica Nen Déu, plena d’emotivitat per la relació que va establir amb els discapacitats allí acollits, i amb el comiat a l’aeroport. Es notava que se n’anava feliç després d’aquest segon viatge a Espanya, precedent del que farà el proper any a Madrid per a presidir la Jornada Mundial de la Joventut.

Crec que ningú dels qui vam ser-hi presents, com tants feligresos de molt diverses parròquies de l’arxidiòcesi, i dels milions de persones que van veure els actes per televisió, podrà oblidar aquesta visita de Benet XVI a Catalunya. Demano a Déu que els seus missatges, començant pel de la seva presència mateixa, suposin un al·licient per a avançar en el que era el motiu principal del viatge: confirmar els germans en la fe. I que ens serveixi també als catòlics per a sentir-nos ben a prop de qui és el nostre cap a l’Església.

A Catalunya tenim un índex de pràctica religiosa que ha baixat en els últims anys. Com pedres vives de l’Església, hem de procurar atraure persones que potser s’han distanciat de Déu, i per això assumim el compromís personal que ens demana el Papa en cada ocasió, també en aquesta, tan feliç que hem viscut aquests dies.

† Jaume Pujol Balcells
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat


Clicar la icona per descarregar
l'arxiu