Beatificacions

MARTIRS DEL s.XX

Francesc Company Torrellas, prevere


El servent de Déu Francesc Company Torrellas, fill dels esposos Ramon i Antònia, va néixer a Rocallaura (Urgell) el dia 23 d´octubre de 1886. Va ser batejat l´endemà mateix del seu naixement i ordenat prevere el 3 de maig de 1914.

Es va doctorar a Roma. Per aquest motiu era conegut com el Dr. Company. Tenia una gran capacitat per al treball. Passava les nits fent el diari La Cruz.

Sobretot era un sacerdot ple de vida espiritual, molt piadós i humil. Era incapaç de negar un favor a qui li demanava. Era molt caritatiu. No tenia mai un no per a ningú, fins al punt que donava i es quedava en extrema necessitat. Sovint també deia: «Prefereixo que el meu bisbe tingui el dret de fer-me anar com una pilota que no pas que hagi de treure´s el barret per a demanar-me alguna cosa.»

Quan va esclatar la revolta el juliol de 1936 era professor del Seminari i vicari de la Catedral. Vivia amb la seva germana Benvinguda, al carrer de les Coques 9, primer pis. Des dels primers moments de la revolta va demostrar tenir una visió clara del que podia passar. Prescindint del perill, va oferir la casa a tres germanes carmelites, una d´elles germana seva, confiant només en la Providència divina. La tarda del dia 21 de juliol va anar a retirar el Santíssim de la Catedral. Amb les sagrades formes van combregar fins al dia 29 els de la casa i alguns veïns, i també el qui va ser company seu de martiri, Mn. Francesc Cartañà Murià, que vivia al pis de dalt de la mateixa casa. Durant aquests últims dies va demostrar una resignació absoluta a la voluntat de Déu. El dia 23 va celebrar l´última missa. Aquest mateix dia hi va anar el servent de Déu canonge Albaigés amb un copó a cercar formes consagrades, el qual, després d´una sèrie d´incidents amb uns milicians, va ser detingut i portat al vaixell-presó. Aquests fets van impressionar molt el Dr. Company i va fer que comencés la seva agonia continuada, lliurant-se a la voluntat de Déu i esperant que arribés la seva hora.

El 24 van fer el primer escorcoll al seu pis. Entre els qui feien l´escorcoll hi havia un adolescent d´uns 14 anys que va demanar una escala per a mirar què hi havia damunt l´armari. La senyora Benvinguda li va dir dissimuladament que no ho fes, perquè hi havia el Santíssim, i el noi va accedir-hi. El servent de Déu Dr. Company, que havia vist la primera acció del jove, però no havia escoltat el diàleg, se li va tirar al damunt per tal de defensar el Santíssim. Això va cridar l´atenció dels altres milicians. El jove, però, va dir la veritat, tot defensant el Dr. Company, a la vegada que la seva germana els invitava a fer una copa. Entretant el Dr. Company els va fer una exhortació tan sentida que un d´ells es va reconèixer culpable de la mort del primer sacerdot a Tarragona. A més, va fer que es miressin amb benevolència aquella família i la deixessin tranquil·la, de moment.

El dia 2 d´agost va invitar els familiars a guanyar el Jubileu de la Porcíncula. Es van confessar mútuament el Dr. Company i Mn. Francesc Cartañà. En veure que aquest sofria una forta depressió el Dr. Company li va dir: «Ens hem confessat; ens hem absolt i perdonat mútuament. No tinguem por, doncs. Si acceptem el nostre martiri per Déu, la nostra sang esborrarà tots els nostres pecats. Posem-nos en mans de Déu i acceptem els seus designis amb amor.» Cap a les 9 del vespre, després d´escorcollar el pis amb blasfèmies i paraules grolleres, una miliciana armada es va emportar el servent de Déu Dr. Company. Aquest la va seguir amb el silenci més absolut sense protestar ni oposar resistència. Va ser introduït dins un taxi que l´esperava a la porta. Aquí va romandre dues hores fins que van baixar del pis de dalt Mn. Francesc Cartañà. Els dos van ser portats fins a l´Oliva, darrere del cementiri, a la part més alta.

Allí, el Dr. Company va demanar uns minuts per a poder pregar. ‹‹Cantar i tot, si vols›› -li van respondre despectivament. Es va agenollar i es va posar a cantar el Crec en un Déu amb els braços en creu. Mentre cantava van començar a disparar-li trets a les mans i als braços, als peus i a les cames. Ell va continuar cantant fins que, a causa de nombroses ferides, va caure rendit, però no mort. Segons l´autòpsia, practicada després, el seu martiri va ser terrible. Els seu botxins es van encruelir amb ell, ja que no li van produir cap ferida en cap òrgan vital, fins que la seva vida es va rendir en dessagnar-se.

Més endavant Mn. Ramon Bergadà va preguntar als seus assassins per què l´havien assassinat, i aquests van contestar: «Mossèn Company ens semblava, en veure´l, els mateixos Manaments de la Llei de Déu.» El van assassinar només pel fet de ser sacerdot.

Les seves despulles van ser inhumades a la fossa comuna del cementiri de Tarragona el dia 6 d´agost.