Inici | Contacte Santoral | Vocabulari religiós | Actes Sant Fructuós Divendres, 21 de setembre de 2018
Sant Mateu -
idioma castellano
consulti la nostra web a facebook Twitter de l'Arquebisbat de Tarragona Arquebisbat de Tarragona al Youtube Flickr

Beatificacions

MARTIRS DEL s.XX

Joan Baptista Ceró Cedó, prevere


El servent de Déu Joan Baptista Ceró Cedó, fill dels esposos Pere i Victorina, va néixer a Flix (Ribera d´Ebre, bisbat de Tortosa) el dia 20 d´octubre de 1908. Als tres dies va rebre el baptisme, i l´any següent, la confirmació de mans del senyor bisbe Pere Rocamora Garcia.

Des de molt petit ja va demostrar inclinació al sacerdoci. Als cinc anys ajudava bé a missa, i el 16 de maig de 1916 feia la primera comunió.

Va cursar els cinc primers cursos al Seminari de Tortosa i per raons familiars va haver d´anar cap a Tarragona, on va continuar els estudis.

En proclamar-se la República l´any 31, la seva mare li va manifestar el temor que els sacerdots podien ser perseguits. Ell va contestar: «Quina sort per a una mare poder tenir un fill màrtir del Crist!»

Als 23 anys, el dia 21 de juny de 1931, va ser ordenat prevere pel cardenal Vidal i Barraquer. El dia 2 de juliol de l´esmentat any cantava la primera missa solemne al Col·legi de Jesús i Maria de Tarragona. El 14 d´octubre era nomenat vicari de Bràfim (Alt Camp).

L´any 1932 acabava el doctorat, el 4 de novembre era nomenat vicari de Cornudella (Priorat), i el 27 de juliol de 1934, de Sarral (Conca de Barberà). Aquí, el 6 d´octubre va passar tota la nit sobre una cornisa de la parròquia, prement el Santíssim sobre el pit, per tal de poder-lo sumir a temps, si es donava el cas, abans que fos profanat. Posteriorment va ser nomenat vicari del Pla de Santa Maria (Alt Camp).

El Servent de Déu estimava molt els infants, els joves i els necessitats, i emprava els seus estalvis per als infants de la catequesi. Estava orgullós del seu sacerdoci i deia que si tornés a néixer tornaria a estudiar per sacerdot.

En esclatar la revolta del 36 era vicari del Pla. El 19 de juliol era a Valls, i en sortir va dir: «Demà tornaré encara que sigui a costa de la meva vida per tal de celebrar i predicar a la tarda», i ho va complir. Per prudència es va amagar en una masia de prop del poble.

El 6 d´agost, l´endemà de l´assassinat del seu rector, Mn. Pau Virgili, va fugir cap a Barcelona. Aquí es va hostatjar a la Pensió Neutral, Rambla de Catalunya 42, on va conviure amb els preveres Mn. Agustí Ibarra i Mn. Josep Rovira Camps, el qual, procedent del bisbat de Solsona, des de 1931 era inscrit a la parròquia de Rubí.

Quan era a Barcelona Mn. Joan Ceró va ser visitat per la seva mare, que li va dir: «Fes el possible per a salvar-te.» Ell li va contestar: «Si negant la meva condició de sacerdot m´he de salvar, no ho faré pas, perquè mai no ho negaré.» I en dir-li que la seva germana Teresa no hi havia pogut anar, va prosseguir: «Potser no ens veurem més; resteu tranquils, a vosaltres no us ha de passar res.» I al seu germà li va dir, en proposar-li de dissimular la condició sacerdotal: «Si em pregunten si sóc sacerdot, només puc contestar afirmativament, donat que a tal pregunta no hi cap una resposta ambigua.»

El dia 15 d´agost, a les 4 de la tarda, es presenta un grup de revolucionaris a fer un escorcoll a la pensió, i li van preguntar si era capellà. Ell va contestar: «Sí, que ho sóc.» Va ser detingut amb els altres dos companys i els van assassinar a mitja nit al carrer de Ganduxer. El seu cadàver, portat al dipòsit de l´Hospital Clínic, tenia unes ferides d´arma de foc al cap.