Beatificacions

MARTIRS DEL s.XX

Joan Baptista Ceró Cedó, prevere


El servent de Déu Joan Baptista Ceró Cedó, fill dels esposos Pere i Victorina, va néixer a Flix (Ribera d´Ebre, bisbat de Tortosa) el dia 20 d´octubre de 1908. Als tres dies va rebre el baptisme, i l´any següent, la confirmació de mans del senyor bisbe Pere Rocamora Garcia.

Des de molt petit ja va demostrar inclinació al sacerdoci. Als cinc anys ajudava bé a missa, i el 16 de maig de 1916 feia la primera comunió.

Va cursar els cinc primers cursos al Seminari de Tortosa i per raons familiars va haver d´anar cap a Tarragona, on va continuar els estudis.

En proclamar-se la República l´any 31, la seva mare li va manifestar el temor que els sacerdots podien ser perseguits. Ell va contestar: «Quina sort per a una mare poder tenir un fill màrtir del Crist!»

Als 23 anys, el dia 21 de juny de 1931, va ser ordenat prevere pel cardenal Vidal i Barraquer. El dia 2 de juliol de l´esmentat any cantava la primera missa solemne al Col·legi de Jesús i Maria de Tarragona. El 14 d´octubre era nomenat vicari de Bràfim (Alt Camp).

L´any 1932 acabava el doctorat, el 4 de novembre era nomenat vicari de Cornudella (Priorat), i el 27 de juliol de 1934, de Sarral (Conca de Barberà). Aquí, el 6 d´octubre va passar tota la nit sobre una cornisa de la parròquia, prement el Santíssim sobre el pit, per tal de poder-lo sumir a temps, si es donava el cas, abans que fos profanat. Posteriorment va ser nomenat vicari del Pla de Santa Maria (Alt Camp).

El Servent de Déu estimava molt els infants, els joves i els necessitats, i emprava els seus estalvis per als infants de la catequesi. Estava orgullós del seu sacerdoci i deia que si tornés a néixer tornaria a estudiar per sacerdot.

En esclatar la revolta del 36 era vicari del Pla. El 19 de juliol era a Valls, i en sortir va dir: «Demà tornaré encara que sigui a costa de la meva vida per tal de celebrar i predicar a la tarda», i ho va complir. Per prudència es va amagar en una masia de prop del poble.

El 6 d´agost, l´endemà de l´assassinat del seu rector, Mn. Pau Virgili, va fugir cap a Barcelona. Aquí es va hostatjar a la Pensió Neutral, Rambla de Catalunya 42, on va conviure amb els preveres Mn. Agustí Ibarra i Mn. Josep Rovira Camps, el qual, procedent del bisbat de Solsona, des de 1931 era inscrit a la parròquia de Rubí.

Quan era a Barcelona Mn. Joan Ceró va ser visitat per la seva mare, que li va dir: «Fes el possible per a salvar-te.» Ell li va contestar: «Si negant la meva condició de sacerdot m´he de salvar, no ho faré pas, perquè mai no ho negaré.» I en dir-li que la seva germana Teresa no hi havia pogut anar, va prosseguir: «Potser no ens veurem més; resteu tranquils, a vosaltres no us ha de passar res.» I al seu germà li va dir, en proposar-li de dissimular la condició sacerdotal: «Si em pregunten si sóc sacerdot, només puc contestar afirmativament, donat que a tal pregunta no hi cap una resposta ambigua.»

El dia 15 d´agost, a les 4 de la tarda, es presenta un grup de revolucionaris a fer un escorcoll a la pensió, i li van preguntar si era capellà. Ell va contestar: «Sí, que ho sóc.» Va ser detingut amb els altres dos companys i els van assassinar a mitja nit al carrer de Ganduxer. El seu cadàver, portat al dipòsit de l´Hospital Clínic, tenia unes ferides d´arma de foc al cap.