Beatificacions

MARTIRS DEL s.XX

Pau Bertran Mercadé, prevere


El servent de Déu Mn. Pau Bertran Mercadé, fill dels esposos Andreu i Maria, va néixer a Creixell (Tarragonès) el dia 21 de gener de 1875. Va ser ordenat prevere per l´arquebisbe Tomàs Costa i Fornaguera el setembre de 1899.

Quan era ecònom de Passanant es va distingir per una gran devoció a la patrona del poble, la Mare de Déu de Passanant. Era molt matiner i treballador. Deia sovint: «Els braços oberts signifiquen Pau.»

També havia estat rector-arxiprest de Sant Martí de Maldà.

Era rector de la Selva del Camp quan va esclatar la revolta del 36. De moment va estar amagat a diferents cases de la parròquia, edificant els feligresos amb la seva gran conformitat a la voluntat de Déu. Per tal d´alliberar-lo dels qui el cercaven per a matar-lo, dos bons veïns, amb el seu cotxe, el van portar fins al seu poble natal, Creixell, on van poder arribar per una providència especial. Es va amagar a casa del seu germà, Josep, juntament amb el rector de Creixell, Mn. Francesc Vives Antich. Aquí passaven hores i hores resant.

El dia 6 d´agost, quan passava per la carretera el «cotxe fantasma», els de dins van preguntar a un veí de Creixell si allí ja havien mort tots els capellans. En dir que l´alcalde encara en tenia dos d´amagats, els va acompanyar fins a casa Bertran. Anaven uns setze patrullers i amb horribles blasfèmies i greus insults van exigir que sortissin els dos sacerdots. Davant aquell avalot es va presentar Mn. Pau Bertran Mercadé fregant-se pacíficament les mans, i va dir: «Que volen alguna cosa aquests senyors?» Sense dir paraula el van agafar, però Mn. Pau encara els va preguntar: «Bé, i per què em voleu matar?» Li van respondre: «Perquè ets capellà». «Si és així, bé.» Tot seguit es va presentar Mn. Francesc Vives Antich, i enmig d´insults i blasfèmies els van portar a la plaça i els van fer pujar a un camió. Tot marxant, Mn. Francesc saludava els seus feligresos i els deia: «Adéu, adéu!» Arribats a Torredembarra, davant la fàbrica dels Refractaris Llovet, els van fer baixar i els van matar a trets pel sol fet de ser sacerdots. Abans, però, els dos preveres s´havien donat mútuament l´absolució.