Inici | Contacte Santoral | Vocabulari religiós | Actes Sant Fructuós Divendres, 21 de setembre de 2018
Sant Mateu -
idioma castellano
consulti la nostra web a facebook Twitter de l'Arquebisbat de Tarragona Arquebisbat de Tarragona al Youtube Flickr

Beatificacions

MARTIRS DEL s.XX

Isidre Fàbregas Gils, prevere


El servent de Déu Isidre Fàbregas Gils, fill dels esposos Josep i Llúcia, va néixer a Puigpelat el 7 de gener de 1878 i el van batejar a l´església parroquial de la mateixa població. Va rebre l´orde del presbiterat el 21 de setembre de 1901.

Va ser model com a sacerdot i estimat per tots. Era pobre perquè tot el que tenia ho donava als pobres. Va ser ecònom de la Parròquia de Sant Joan Baptista del Catllar, i més endavant va ser destinat a Cambrils. Amb motiu dels fets del 6 d´octubre de 1934, essent ecònom de Santa Maria de Cambrils, va treballar incansablement a favor dels presos de la seva parròquia, fins aconseguir que el dia de Nadal el poguessin passar ja tots a casa seva. En esclatar la revolta del 36 es va refugiar a casa dels senyors Teresa Maseras i Josep Gimbernat. Acompanyat del germà Ireneu Climent, no feien altra cosa que resar. Al cap d´uns dies va marxar cap a Vinyols i es va refugiar al mas d´en Puig. Després, en sortir d´allí per anar cap a Vila-seca, va ser detingut i internat al vaixell-presó Riu Segre de Tarragona. El dia 28 d´agost de 1936, quan va veure arribar un grup, entre els quals n´hi havia algun dels qui havia tret de la presó el 6 d´octubre, va dir Mn. Isidre al germà Anselm Fèlix: «Ens vénen a alliberar.» Aquest li va contestar: «Ai senyor rector, que n´està, d´equivocat! Aquests vénen a matar-nos!» I així va ser. Conduïts a terra, els van lligar, a Mn. Isidre, amb sis germans de la Salle i sis joves de Solivella; els van fer pujar dalt d´un camió, per la carretera de València, i, abans d´arribar a Vila-seca, en el lloc conegut pel Recolze, van fer baixar Mn. Isidre i els sis germans de la Salle, i els van afusellar de cara al mar.

Abans, però, Mn. Isidre, pel camí, va haver de sofrir un dels més horribles martiris amb insults i amb els més dolorosos suplicis: li van tallar les orelles, li van treure els ulls, li van amputar els membres i li van fer tota mena de burles, fins i tot les més grolleres. Mn. Isidre Fàbregas ho va sofrir tot sense queixar-se gens i amb la resignació d´un veritable heroi i d´un sant màrtir. Tant és així que un dels seus botxins, en retornar al vaixell-presó, va dir a un company seu: «Li hem fet tot, de paraula i d´obra, sense que hàgim pogut arrencar de la seva boca una sola queixa. I quan li hem dit que l´anàvem a afusellar ens ha donat les gràcies perquè» -digué- «li obríem les portes del cel.» A la matinada del dia 29, la Creu Roja va recollir els cadàvers de Mn. Isidre i dels sis germans de la Salle, i van ser enterrats a la fossa comuna del cementiri de Reus.