Beatificacions

MARTIRS DEL s.XX

Isidre Fàbregas Gils, prevere


El servent de Déu Isidre Fàbregas Gils, fill dels esposos Josep i Llúcia, va néixer a Puigpelat el 7 de gener de 1878 i el van batejar a l´església parroquial de la mateixa població. Va rebre l´orde del presbiterat el 21 de setembre de 1901.

Va ser model com a sacerdot i estimat per tots. Era pobre perquè tot el que tenia ho donava als pobres. Va ser ecònom de la Parròquia de Sant Joan Baptista del Catllar, i més endavant va ser destinat a Cambrils. Amb motiu dels fets del 6 d´octubre de 1934, essent ecònom de Santa Maria de Cambrils, va treballar incansablement a favor dels presos de la seva parròquia, fins aconseguir que el dia de Nadal el poguessin passar ja tots a casa seva. En esclatar la revolta del 36 es va refugiar a casa dels senyors Teresa Maseras i Josep Gimbernat. Acompanyat del germà Ireneu Climent, no feien altra cosa que resar. Al cap d´uns dies va marxar cap a Vinyols i es va refugiar al mas d´en Puig. Després, en sortir d´allí per anar cap a Vila-seca, va ser detingut i internat al vaixell-presó Riu Segre de Tarragona. El dia 28 d´agost de 1936, quan va veure arribar un grup, entre els quals n´hi havia algun dels qui havia tret de la presó el 6 d´octubre, va dir Mn. Isidre al germà Anselm Fèlix: «Ens vénen a alliberar.» Aquest li va contestar: «Ai senyor rector, que n´està, d´equivocat! Aquests vénen a matar-nos!» I així va ser. Conduïts a terra, els van lligar, a Mn. Isidre, amb sis germans de la Salle i sis joves de Solivella; els van fer pujar dalt d´un camió, per la carretera de València, i, abans d´arribar a Vila-seca, en el lloc conegut pel Recolze, van fer baixar Mn. Isidre i els sis germans de la Salle, i els van afusellar de cara al mar.

Abans, però, Mn. Isidre, pel camí, va haver de sofrir un dels més horribles martiris amb insults i amb els més dolorosos suplicis: li van tallar les orelles, li van treure els ulls, li van amputar els membres i li van fer tota mena de burles, fins i tot les més grolleres. Mn. Isidre Fàbregas ho va sofrir tot sense queixar-se gens i amb la resignació d´un veritable heroi i d´un sant màrtir. Tant és així que un dels seus botxins, en retornar al vaixell-presó, va dir a un company seu: «Li hem fet tot, de paraula i d´obra, sense que hàgim pogut arrencar de la seva boca una sola queixa. I quan li hem dit que l´anàvem a afusellar ens ha donat les gràcies perquè» -digué- «li obríem les portes del cel.» A la matinada del dia 29, la Creu Roja va recollir els cadàvers de Mn. Isidre i dels sis germans de la Salle, i van ser enterrats a la fossa comuna del cementiri de Reus.