Beatificacions

MARTIRS DEL s.XX

Pere Farrés Valls, prevere


El servent de Déu Pere Farrés Valls, fill dels esposos Pere i Maria, va néixer a Santa Coloma de Queralt el 10 de maig de 1903 i va ser batejat el dia 13. El 7 d´octubre de 1907 va ser confirmat pel Dr. Torras i Bages.

Va estudiar primer al Seminari de Barcelona i després al de Vic. Quan resava el rosari en família no volia que els altres fessin res més i que estiguessin només per la pregària. Era l´únic jove que portava els rosaris a les mans durant el rosari de l´aurora. La seva vida era exemplar en tot moment. Per obediència al seu confessor va deixar els estudis abans d´acabar el curs per raó del seu mal estat de salut. Va demostrar una gran força de voluntat en tornar a reprendre els estudis quan altres companys seus els havien deixat.

Va ser ordenat prevere el 24 de març de 1923 pel bisbe de Vic, Dr. Joan Perelló. Va celebrar la primera missa solemne a Montserrat el 13 d´abril de l´esmentat any. Sentia un veritable amor per la litúrgia.

Era xantre de la Catedral de Tarragona, però la seva dedicació predilecta eren els joves i els infants.

El juny de 1936 va anar a Santa Coloma de Queralt i va manifestar als seus familiars la situació que s´apropava i els va dir que estava plenament convençut que el matarien. El dia 24 de juliol del 36, quan ja havia esclatat la revolta, va dir a la seva mare: «Ai, mare! Sortós qui pot morir per Déu; us podríeu considerar feliç si jo hi fos destinat!» Tenia un copó ple de sagrades formes que havia retirat del convent de les Carmelites Descalces i, tement-ne una possible profanació, va dir a la seva mare: «No estic tranquil, les sumiré.» En sortir li va dir a la seva mare, ple d´emoció: «Mare, avui no soparé!»

El dia 25 de juliol, festa de Sant Jaume, cap a 2/4 de 10 del matí, es va presentar un grup de milicians per tal de fer un escorcoll. Tot seguit van preguntar pel capellà. Els va rebre el Servent de Déu, el qual no va negar ni dissimular el seu estat sacerdotal. Al final el van deixar en pau tot dient-li: «Quedi tranquil!» Podia marxar i no ho va fer. Al carrer un grup de gent va increpar els milicians amb aquestes paraules: «Com!, essent capellà, el deixeu?» Hi van tornar al cap d´uns 20 minuts i el van detenir. En acomiadar-se de la seva mare amb una abraçada li va dir: «Adéu, mare, fins al cel!» Va seguir els milicians humil i tranquil i el van conduir al vaixell Riu Segre del port de Tarragona.

El dia 24 d´agost, vigília de la seva mort, la seva germana Candelària, en un paperet, li va escriure unes paraules mitjançant les quals l´animava a saber morir confessant el Crist. El seu germà li va contestar: «No cal que m´ho diguis, perquè ja sé quin és el meu deure; queda´t tranquil·la.»

Cap a mitja tarda del dia 25 d´agost el van treure del vaixell-presó Riu Segre amb d´altres companys sacerdots i els van conduir en un camió fins a Valls. Aquí els van ajuntar a un grup de joves catòlics de Valls, els quals, dirigits per Mn. Pere Farrés, van travessar la ciutat cantant amb tot l´entusiasme el Crec en un Déu i l´himne de perseverança Amunt, Germans! A un quilòmetre del cementiri de Valls va ser assassinat Mn. Pere amb vint-i-tres persones més.

Eren les 9 el vespre d´aquest mateix dia, quan el Servent de Déu ja era mort i tirat a la fossa comuna, que les seves germanes Candelària i Gna. Encarnació, ocupades en feines diverses i llocs diferents de la casa, van sentir durant uns minuts una veu molt coneguda que cantava una melodia gregoriana. De moment no es van atrevir a comentar res, però a la nit la Gna. Encarnació ho va dir a la Candelària, i aquesta li va contestar: «També jo l´he sentida, una melodia gregoriana, però no t´he dit res per por que fos una fantasia meva.» Les dues van convenir que era la veu del seu germà Mn. Pere.