Beatificacions

MARTIRS DEL s.XX

Josep Garriga Ferrer, prevere


El servent de Déu Josep Garriga Ferrer, fill dels esposos Joan i Paula, va néixer el 30 d´octubre de 1876 a Altafulla (Tarragonès). El dia 13 era batejat a l´església parroquial. Des d´infant es va distingir per la seva pietat. Va ser ordenat prevere el dia 17 de setembre de 1899.

Va exercir el seu ministeri com a vicari de la Parròquia de la Puríssima Sang de Reus, ecònom de la de Sant Joan de Tarragona i ecònom de la de Sant Pere de Cambrils Port. En esclatar la revolta del 36 era ecònom de la Parròquia de Montbrió del Camp. El dia 21 de juliol es va refugiar al seu mas, a prop de Reus. El dia 23 va anar a casa d´una germana seva a Reus i, en creuar-se amb el rector de Cambrils, el servent de Déu Mn. Isidre Fàbregas, es va acomiadar d´ell amb aquestes paraules: «Adéu, si no ens veiem més, fins al cel.»

L´endemà, advertit pel seu nebot del greu perill, es va traslladar al mas del nebot, a Riudoms. Al cap de cinc minuts es van presentar allí uns milicians que se´l van emportar al Comitè de Reus. Entre els milicians hi havia un antic escolà seu, de quan era vicari de la parròquia de la Sang de Reus, al qual va lliurar els diners que portava. El jove, agraït, li va prometre ajudar-lo en tot el que d´ell depengués. Aquí es va trobar amb la seva germana religiosa i amb una altra religiosa. El Comitè els va fer una autorització escrita per a poder habitar a l´esmentat mas de Riudoms. L´endemà, 25 de juliol, festa de l´apòstol sant Jaume, cap al tard, quan acabava de fer pregària amb la seva germana i l´altra religiosa, van sentir un tret, i en sortir al terrat van veure el mas rodejat de milicians, els quals els van fer obrir la porta. Entre ells n´hi havia un que li devia molts favors i en veure´l els va dir: «És aquest!» Les primeres paraules que li van dir van ser aquestes: «Ens has fet cansar, però ara ens les pagaràs totes.» Ell els va dir: «Si em veniu a matar, ja ho podeu fer aquí mateix.» Li van donar una empenta i li van començar a estripar la roba. Se´l van emportar enmig de crits i blasfèmies fins al Santuari de Misericòrdia de Reus, i allí, davant la porta, el van assassinar a trets. Les seves despulles van ser, primer, cremades, i després, inhumades en el nínxol familiar de Reus.