Beatificacions

MARTIRS DEL s.XX

Agustí Ibarra Anguela, prevere


El servent de Déu Agustí Ibarra Anguela, fill dels esposos Isidre i Dionísia, va néixer a Alió (Alt Camp) el dia 2 de març de 1911 i va ser batejat el dia 8 següent.

Ordenat prevere el dia 2 de desembre de 1934, va ser destinat com a vicari a la parròquia de Sant Joan de Tarragona.

Aquí es va dedicar amb gran entusiasme a l´ensenyament del catecisme als infants.

Pagava de la seva butxaca la manutenció dels infants pobres de la catequesi a la colònia d´estiu de Salou. En ser advertit pels seus pares que l´estat seu i de la família no permetien aquelles despeses, ell contestava: «Amb un parell de mudades en tinc prou, i en cas d´estar malalt tinc les portes obertes de l´hospital.»

Per la Mare de Déu del Carme (16 de juliol) de 1936 va predicar al seu poble natal sobre aquests pensaments, que va deixar escrits i signats: «El dret sempre triomfarà; l´ideal cristià no pot morir ni fracassar. La veritat catòlica és i serà. Per tant, estic en una posició immillorable. El meu ideal triomfarà, la veritat que defenso sobresortirà, el meu dret s´imposarà. La causa de l´Església que faig, lliurement, la meva causa, té assegurada la victòria. No sóc jo el qui ha de triomfar, no uns drets personals, ni un ideal privat o particular, ni una veritat que jo penso ser; la veritat de Crist i dels seus drets són els que triomfaran, és l´ideal del cristianisme, el que no morirà. El meu fracàs, i fins i tot la meva mort, podran ser -tant de bo!- el preludi de la victòria santa. I si jo, bon Jesús, us hagués de demanar alguna cosa, seria això: Deixeu que els enemics m´humiliïn, em vencin, em matin, amb la condició que ells siguin humiliats i vençuts davant la vostra causa. Jo defensaré aquest ideal, aquesta veritat i aquest dret triomfaran, potser després de la meva desfeta. Tant de bo! Si ha de ser així, bon Jesús, us dono gràcies per endavant. Tant de bo! Gràcies!»

A primers d´agost es va traslladar a Barcelona. Havia dit més d´un cop: «Mai no negaré la meva condició sacerdotal, si m´ho pregunten, ni em defensaré encara que em matin.»

A la Ciutat Comtal es va hostatjar a la Pensió Neutral de la Rambla de Catalunya 42, juntament amb Mn. Ceró i Mn. Josep Rovira.

Cap a les 6 de la tarda del dia 15 d´agost van ser detinguts, quan un grup de milicians els va preguntar si eren capellans, pregunta a la qual van respondre tots tres clarament i resolta que sí.

Sense oposar resistència ni protesta van seguir camí del sacrifici, i a les 9 del vespre d´aquell mateix dia llurs cadàvers eren portats a l´Hospital Clínic de Barcelona, on van ser reconeguts pels seus familiars.

Les seves despulles van rebre sepultura al Cementiri Nou de Barcelona.