Beatificacions

MARTIRS DEL s.XX

Dalmau Llebaria Torné, prevere


Mn. Dalmau Llebaria va néixer el 5 d´octubre de 1877 a Falset. Va estudiar al Seminari de Tarragona. Després d´haver anat a la Guerra de Cuba, va ser ordenat prevere el dia 20 d´octubre de 1902. Va exercir el seu ministeri sacerdotal a les parròquies d´Ulldemolins, Siurana, l´Aleixar, Alforja, Belltall, Solivella, Sant Martí de Maldà, i finalment va esdevenir plebà de Montblanc.

Mn. Dalmau (o Dalmacio, com alguns preferien dir-li) era molt humil i caritatiu; d´un caràcter molt afable i obert amb tothom. Va ser un sacerdot d´un gran zel apostòlic, especialment manifestat en la seva pietat i predicació. Va ser un gran promotor dels Exercicis Espirituals Parroquials als quals hi va enviar molts homes i joves de les parròquies on va exercir el ministeri. Ell mateix prenia part en els Exercicis i en dirigia algunes tandes. També va ser molt entusiasta del moviment fejocista i amb la col·laboració dels seus vicaris el va introduir a Sant Martí de Maldà i a Montblanc. El grup de fejocistes de Sant Martí va ser el primer del bisbat.

Quan només feia nou mesos que era a Montblanc, va esclatar la revolta de 1936. Quan la matinada del 21 de juliol es va intentar posar foc a les portes de l´església de Santa Maria, ell i el vicari, Mn. Josep Colom, des de dins, el van poder apagar amb l´aigua beneïda de les piques. Aquell matí, per última vegada, va poder celebrar la missa amb les portes de l´església tancades. Després, va retirar el Santíssim i els ornaments sagrats de més valor. A mitja tarda, amb el seu vicari, es va refugiar a la casa d´una família de la Parròquia. A l´hora de sopar va ser detingut i portat a declarar a la Casa de la Vila. Posat en llibertat, cap a mitja nit va ser detingut novament i portat a la presó de Montblanc. Essent a la presó es va preocupar moltíssim del cardenal Dr. Vidal i Barraquer, i del bisbe auxiliar, Dr. Borràs, mentre ambdós van estar internats allí. Animava tothom, resava el rosari amb els altres presos i els confessava. Així ho va fer amb el seu vicari, Mn. Colom, quan el van anar a buscar per assassinar-lo.

A finals de juliol, essent a la presó juntament amb Mn. Josep Roselló, els van fer anar a obrir les portes de l´Arxiu que es trobava sobre la sagristia. Quan van veure l´estat fortament desolador de l´interior de l´església de Santa Maria, es va afectar moltíssim.

El dia 22 d´agost, després d´haver passat tot un mes a la presó, juntament amb Mn. Joan Farriol i Mn. Josep Roselló, els van portar cap a Tarragona. Deien que, per a més seguretat, els portaven a un dels vaixells-presó. En acomiadar-se, Mn. Dalmau va dir als altres companys de presó: «Ànim, i fins al cel!» Durant el viatge van manifestar la convicció que anaven al martiri i van mantenir en tot moment la plena conformitat amb la voluntat de Déu. Mn. Dalmau va dir al xofer, molt amic seu: «Si no ens maten us ho agrairé tota la vida, i si ens maten us protegiré d´una manera especial des del cel.»

El cotxe que els va portar a Tarragona va retornar a Montblanc, mentre els tres preveres montblanquins eren conduïts a uns dos kilòmetres cap a la carretera de Barcelona, i, a l´indret conegut com la Creu de la Guineu, van ser assassinats només pel fet de ser sacerdots. Mn. Dalmau Llebaria, al final, podia veure com es realitzava la segona de les gràcies que tant havia demanat de jove al Senyor. La primera havia estat poder ser sacerdot, i la segona, que algunes vegades havia manifestat als seus feligresos, poder ser màrtir del Crist. Van ser afusellats per l´esquena, tal com es va deduir de l´autòpsia practicada al cementiri de Tarragona, on van ser enterrats a la fossa comuna.