Beatificacions

MARTIRS DEL s.XX

Antoni Pedró Minguella, prevere


El servent de Déu Antoni Pedró Minguella, fill dels esposos Francesc i Josepa,  va néixer a Guimerà (Urgell) el dia 22 de març de 1974 i el van batejar al cap de quatre dies.

Va estudiar el batxillerat al Col·legi dels Pares Escolapis de Tàrrega (capital de l´Urgell). L´any 1889 va ingressar al Seminari de Tarragona i va ser ordenat prevere el dia 19 de desembre de 1896. L´any 1924 va prendre possessió com a rector de la parròquia d´Arbeca (Garrigues). Aquí es va distingir pel seu zel en la restauració del temple parroquial que es trobava en estat ruïnós. En la predicació i en el confessionari va demostrar el gran zel i pietat sacerdotals. Va sobresortir en obres de caritat i en la dedicació a cercar asil per als vellets desemparats; també per les seves catequesis senzilles i molt a l´abast dels infants i a la vegada una delícia per als grans.

Va exercir el ministeri a les parròquies de Sant Antoni de Valls, de l´Albi i de Vilanova de Prades.

Quan va esclatar la revolta el juliol de 1936, el dia 25 es va refugiar, primer a cases d´amics, fins que va anar a viure a la casa dels sagristans Jaume Dalmau i Antònia Tàsies amb llurs fills. Aquí també s´hi va refugiar la seva germana Engràcia. El rés del breviari, del rosari i altres pràctiques piadoses l´ocupaven gairebé tot el dia.

Va romandre aquí fins al dia 19 d´agost. La nit anterior va anar un empleat del Comitè Revolucionari a casa dels esmentats sagristans i va comunicar a la Sra. Antònia que es presentés immediatament davant del Comitè. Ella va obeir tot seguit, i el que feia de jutge li va dir: «Tu saps on és el senyor rector. Nosaltres també ho sabem. Digues al capellà que es presenti a l´Ajuntament davant del Comitè, que ell ja sap perquè.»

Ella en arribar a casa va explicar a la Sra. Engràcia, germana del mossèn, tot el que li havia passat i el que li havien dit. Aquesta ho va comunicar al seu germà, el qual es va presentar davant del Comitè, sol, sense permetre que ningú no l´acompanyés. Va retornar al cap d´una estona. Però, complint les ordres, es va presentar de nou al dia següent, 19 d´agost de 1936, a les dues de la matinada davant del Comitè. En sortir de casa es va acomiadar tot dient: «Adéu, fins al cel; allí ens veurem.»

Acompanyat d´alguns membres del Comitè, va ser conduït a fora del poble, en direcció a la carretera de Belianes (Urgell). El van fer pujar dalt d´un cotxe, i uns dos quilòmetres abans d´arribar a Belianes va ser assassinat només pel fet de ser sacerdot. Va ser enterrat a uns deu metres del lloc del martiri, a poca profunditat. Més endavant, la gent que passava per allí podia veure a flor de terra un peu que sortia, perquè algun gos o animal del camp havia gratat la terra. L´Ajuntament de Belianes, el setembre de 1937, el va fer enterrar al cementiri municipal.

Degudament identificades les despulles del Servent de Déu, entre altres coses, per les sabates, la roba del vestit i el Sant Crist que duia damunt del pit, van ser inhumades a l´església parroquial d´Arbeca per la festa de la Santa Creu, el dia 14 de setembre de 1960.