Inici | Contacte Santoral | Vocabulari religiós | Actes Sant Fructuós Dissabte, 18 de agost de 2018
idioma castellano
consulti la nostra web a facebook Twitter de l'Arquebisbat de Tarragona Arquebisbat de Tarragona al Youtube Flickr

Beatificacions

MARTIRS DEL s.XX

Pere Rofes Llauradó, prevere


El servent de Déu Pere Rofes Llauradó, fill dels esposos Pere i Antònia, va néixer a Tarragona el 31 de maig de 1909. El dia 6 de juny va ser batejat a la parròquia de Sant Francesc, i el dia 14 d´octubre de 1914 va ser confirmat pel senyor arquebisbe Antolín López Peláez.

Ordenat prevere el 26 de juny de 1932, va anar de vicari a Mont-roig (Baix Camp). D´un gran esperit sacerdotal, es va dedicar amb entusiasme a la catequesi d´infants, i a la sala parroquial, amb els joves. Preferia el tracte amb els humils i els pobres.

En esclatar la revolta del juliol de 1936 va posar molt d´interès a salvar l´arxiu parroquial, però especialment portava una intensa vida interior i de pregària. Conduït a Reus per tal de declarar, mentre interrogaven el senyor rector va simpatitzar amb els milicians i, sense pensar-s´hi gens, va dir al qui escrivia a màquina: «Que bé que m´aniria una màquina com aquesta!» El milicià li va contestar: «Si en vols una, fes-te un de nosaltres.» Mn. Pere va replicar tot seguit: «Això mai!», tot i que estava convençut que el matarien.

La família on s´hostatjava va demanar influència perquè no fessin res a Mn. Pere, i la resposta va ser aquesta: «Les coses estan molt malament, només el podrem salvar si es casa amb una monja o amb la Sra. Maria.» Quan li ho van explicar, Mn. Pere va contestar: «Vaja, que aviat ho tenen arreglat, ells!»

El dia 13 d´agost del 36, a les 7 de la tarda, es van presentar uns preguntant per Mn. Pere. En avisar-lo va contestar: «Ah, bé, ja baixo!» Va trigar una mica perquè abans va voler sumir la reserva del Santíssim, i així, content i serè, es va lliurar als botxins, que li van fer aixecar les mans i el van escorcollar. Li van trobar els rosaris, que els hi van tornar. Mentre van anar a cercar una altra víctima va dir a la Sra. Maria Pomés i a la Sra. Dolors Cabré: «Si no ens tornem a veure, fins al cel!»

Va continuar sense fer resistència als botxins. Durant el trajecte saludava serenament els veïns que trobava, i animava els amics que com ell eren destinats al sacrifici. Van detenir Joaquim González, bon cristià, que s´acomiadava així de les seves filles: «Filles meves, no us veuré mai més!» Mn. Pere, tocant-li l´espatlla, li va dir. «No us espanteu, González, no us espanteu, que jo també vinc!» Després d´unes passes, Mn. Pere es va girar i va fer «un pam de nas» tot assenyalant el cel, com si els volgués dir: «Me´n vaig al cel, on vosaltres podeu venir!» A l´Ajuntament es va trobar amb el Sr. Josep Pomés, a qui anaven a ajuntar amb les víctimes, però Mn. Pere va intercedir per ell i el van deixar lliure. Van lligar a Mn. Pere les mans al darrere, juntament amb Mn. Ramon Artiga Aragonès, i se´ls van emportar amb uns quants seglars, als quals Mn. Pere animava i deia: «Ànim, que anem cap a la Llum Eterna i aquests resten en les tenebres.» A prop de les Borges del Camp els van assassinar tots a trets, a la vora de la via del tren. Es van rabejar amb Mn. Pere Rofes, el qual va aparèixer al cementiri de Reus amb el cap tot destrossat.