Beatificacions

MARTIRS DEL s.XX

Joan Rofes Sancho, prevere


El servent de Déu Joan Rofes Sancho va néixer a la Torre de Fontaubella el dia 28 de febrer de 1876, i va ser batejat el mateix dia. Va rebre la confirmació l´any següent, el dia 9 de setembre.

Va ser ordenat prevere el dia 22 de setembre de 1900 per l´arquebisbe Tomàs Costa i Fornaguera i va exercir el ministeri sacerdotal, de vicari, a les parròquies d´Ulldemolins, les Borges del Camp, Poboleda, Torroja, Almoster, Figuerola, d´ecònom a la de Farena, i de rector a la de Riudecanyes durant prop de vuit anys.

Va ser sempre un sacerdot exemplar, servidor fidel de la comunitat parroquial. Tenia un gran esperit eclesiàstic i sacerdotal. Era molt humil, i caritatiu amb els necessitats. Pietós especialment en la celebració eucarística. Mortificat en el menjar. Tenia un gran esperit de companyerisme amb els altres preveres.

La revolta de l´any 1936 el va sorprendre essent rector de Riudecanyes. A la presència dels milicians va sumir les sagrades formes, i tot seguit el van fer marxar del poble. De moment es va refugiar en una caseta de camp de la Torre de Fontaubella. Allí el va visitar la seva germana Gertrudis i, en lamentar-se pel fet que els sacerdots fossin perseguits, el Servent de Déu li va contestar: «Van perseguir el Crist... Què hi ha d´estrany que ens persegueixin ara a nosaltres?»

Obligat a internar-se dins del bosc, al peu de la mola de Colldejou, a la partida de Fontaubella, es va trobar amb els servents de Déu Mn. Antoni Nogués, arxiprest de Falset, i amb els seus dos vicaris, Mn. Ramon Martí i Mn. Josep M. Sancho. El dia 12 d´agost del 36 va sofrir el martiri juntament amb aquests tres companys, tal com s´ha descrit en parlar de Mn. Antoni Nogués.