Inici | Contacte Santoral | Vocabulari religiós | Actes Sant Fructuós Dissabte, 18 de agost de 2018
idioma castellano
consulti la nostra web a facebook Twitter de l'Arquebisbat de Tarragona Arquebisbat de Tarragona al Youtube Flickr

Beatificacions

MARTIRS DEL s.XX

Lluís Sans Viñas, prevere


El servent de Déu Lluís Sans Viñas, natural de Montblanc (Conca de Barberà), era fill dels esposos Josep i Emília. Va néixer el dia 21 de juny de 1887 i va ser batejat el dia 24 a la que aleshores era la parròquia de Sant Miquel. Va ser ordenat prevere el 15 d´octubre de 1911.

Va exercir el ministeri a Constantí, a les Pobles, a Prenafeta, a Solivella, a Belltall, a Sarral (regent) i a Rocafort de Queralt.

Sacerdot exemplar, nomenat regent de Sarral, mensualment organitzava una sèrie de conferències a càrrec de pares jesuïtes, amb funcions molt solemnes i molta propaganda per tal de recristianitzar la parròquia. Va dedicar el zel apostòlic especialment als joves i als infants.

Els tres anys i mig que va ser a Sarral van ser un autèntic calvari per a Mn. Lluís. L´any 1934 ja va ser empresonat, però va poder fugir a la muntanya, on va passar una gran misèria i va acabar amb la roba feta una calamitat. Va ser insultat i objecte de violències, i ja aleshores les autoritats li volien fer donar les claus de l´església, però ell, d´acord amb les directrius del senyor cardenal Vidal, i fent ofrena a Déu de la vida, va defensar amb una voluntat de ferro els drets de l´Església.

El Divendres Sant del 36 les autoritats van fer tocar les campanes, sense que Mn. Lluís pogués fer res per a impedir-ho. Aprofitant la circumstància de la festa de la primera comunió a Rocafort de Queralt, d´on Mn. Lluís era l´encarregat, les autoritats de Sarral van forçar les portes de l´església i van canviar-ne el pany.

Tot ho va suportar amb una gran paciència i, seguint sempre els consells del seu prelat, va canviar de nou el pany de l´església. El seu vicari, el servent de Déu Mn. Tomàs Capdevila, va estar sempre al seu costat.

En esclatar la revolta del 36, el dia 20, després de celebrar l´última missa, es va haver d´amagar a casa de la Sra. Cecília Giné Clarassó. En assabentar-se que volien cremar l´església va fer anar la seva majordoma i altres persones piadoses a sumir la reserva de l´eucaristia.

El dia 10 d´agost, festa de Sant Llorenç, va ser detingut, i amb les mans enlaire el van passejar per tot el poble a la vegada que li feien tota mena de burles, fins i tot les més grolleres. El van humiliar al màxim. El van portar a l´església cremada i a la rectoria saquejada. El van passejar de nou pel poble en to de burla. Li van donar cops de culata als peus i el van assotar. Li van disparar trets a les cames. Tot ho va sofrir en silenci i amb resignació admirable. Només de tant en tant exclamava: «Déu meu! Sant Llorenç, salveu-me!» Molts cridaven: «Mateu-lo!»

Per fi, després d´un llarg calvari, el van fer pujar en un cotxe i en un retomb del coll de Lilla el van assassinar. Va ser enterrat, primer, al cementiri de Lilla; després de la guerra, al de Sarral.