Beatificacions

MARTIRS DEL s.XX

Jaume Tarragó Iglesias, prevere


El servent de Déu Jaume Tarragó Iglesias, fill dels esposos Jaume i Paula, era natural de Solivella (Conca de Barberà). Nascut el dia 19 de desembre de 1868, va ser batejat l´endemà del seu naixement a la parròquia de Santa Maria de Solivella. Va ser ordenat prevere el dia 19 de maig de 1894.

Va exercir el ministeri a les parròquies d´Alforja i de Renau.

En esclatar la revolta de 1936 era rector del Pont d´Armentera (Alt Camp). Era estimat i respectat per tot el poble, especialment per la seva caritat envers els pobres, fins i tot pels contraris a l´Església, que no es van atrevir a matar-lo quan van assassinar el vicari, Mn. Lluís Domingo. Va mantenir amb molta vida les diferents confraries amb la predicació de llurs novenaris i septenaris. Era molt devot de Jesús Crucificat. Era molt humil i bondadós i tenia un interès especial en la instrucció religiosa dels infants i dels fidels en general. Especialment va aconseguir posar pau entre els dos partits polítics que havien creat la divisió al poble.

Amb motiu de la persecució religiosa del 36 va ser expulsat de l´abadia juntament amb el seu vicari, els quals es van perdre per la muntanya amb la foscor de la nit, però van fer cap a la masia Boada, on els van auxiliar aquella nit i dos o tres dies més, tot i que restaven amagats al bosc, fins que un bon feligrès els va anar a cercar i els va proporcionar una casa del poble. En ser descoberts, el dia 5 d´agost, va ser detingut i assassinat el vicari, Mn. Lluís.

El dia 26 d´agost van fer comparèixer Mn. Jaume Tarragó davant del Comitè, on va romandre dos dies. El dia 28, juntament amb dos fervents catòlics, Maria Torelló i Joan Rovira, se´l van emportar camí del martiri. En pujar al cotxe la Sra. Maria va veure plorar el jove Joan i el va animar amb aquestes paraules: «Ànim, Joan, que ens porten a un lloc millor!, veritat, Mn. Jaume?» A aquestes paraules Mn. Jaume va respondre, enardit: «Sí, filla, sí, així és!» Portats fins a Torredembarra (Tarragonès), van ser afusellats al crit de «Visca Crist Rei!» Primer van ser inhumats a Torredembarra i després al cementiri del Pont d´Armentera.