Beatificacions

MARTIRS DEL s.XX

Isidre Torres Balcells, preveres


El servent de Déu Isidre Torres Balsells, fill dels esposos Llorenç i Maria, va néixer a Blancafort (Conca de Barberà) el 27 de novembre de 1874. Va rebre el baptisme el mateix dia del seu naixement.

A les témpores de Sant Mateu de l´any 1898 va rebre el sagrament de l´orde sagrat. Va ser coadjutor del Morell, vicari de Constantí i del Catllar, ecònom de Vallespinosa, d´Alcover i de la Riba. Va exercir el sacerdoci amb gran zel i caritat. Era, a més, molt humil i piadós. Per altra part era molt estimat pels seus feligresos. Com més es cansava amb motiu d´una festa, de la catequesi i d´altres, per a ell era el dia més feliç.

Procedent de la Riba, l´any 1931 el van destinar a Alcover (Alt Camp). Aquí es va mostrar com un gran devot de la Mare de Déu del Remei. Anava gairebé cada dia a la seva ermita a fer-li una visita, i perquè fos més accessible per als seus devots gastava els diners arranjant la carretera que hi mena. Mn. Isidre era molt amant de la litúrgia i del cant gregorià. L´any 1935 va fer una gran Missió popular. Va fundar també la sala parroquial, que va ser inaugurada pel seu bon amic el Dr. Cartanyà, bisbe de Girona.

En esclatar la revolta de 1936, assabentat per un feligrès que havien posat foc a l´església, va córrer a salvar el Santíssim, i quan amb galledes d´aigua intentava apagar-lo, un jove, pistola en mà, el va fer marxar. Confiscada la rectoria, i no trobant qui l´acollís, va marxar cap a la Riba, i va passar la nit del 22 al 23 de juliol als boscos de l´ermita de Gràcia. Acollit pel rector de la Riba, tots dos van marxar riu Brugent amunt. El dia 24, després d´haver fet nit en una cova, van arribar a Farena, on van ser acollits pel rector, Mn. Lluís Culleré. A més es van trobar allí amb Mn. Pau Queralt, de Montblanc, perseguit també. Mn. Lluís, a prec d´ells, els va cercar refugi al mas de Mateu. Aquí hi van ser dues nits només, i per tal de no comprometre la família del mas van anar a una cova d´allí a prop. Mn. Lluís baixava cada vespre fins a Farena a cercar menjar i per assabentar-se de la situació de la revolta, i pujava altre cop de nit i durant el dia pregava amb ells, els assabentava de la marxa de la revolta i els feia el dinar. Així fins al dia 31 de juliol, quan Mn. Lluís Culleré els va advertir que es preparava una batuda pel bosc de Poblet dels pobles veïns per tal d´anar a «caçar capellans», i aleshores, de comú acord, es van dispersar. (És interessantíssim el que Mn. Lluís Culleré conta de Mn. Isidre Torres en el seu Dietari del 18 al 31 de juliol del 36, publicat en el llibre Persecució i martiri a muntanya. 2a edició 1996).

Mn. Isidre Torres, després de passar encara uns dies amagat a prop de l´ermita del Remei en els molins de Terrés, el dia 6 d´agost va arribar a Blancafort. Aquí el seu germà el va portar a la pallissa de cal Colau, al terme de Ciutadilla (Urgell), on li portaven menjar i hi celebrava missa, fins que uns veïns de Ciutadilla van haver d´anar a batre allí. Aleshores li van aconsellar que anés uns dies a Blancafort, a la cabana que el seu germà tenia al pla d´en Bonet. Aquí, però, només hi va ser uns dos dies, perquè el van denunciar uns veïns i va ser detingut pel Comitè de Blancafort. Lliurat a uns patrullers d´Alcover, el dia 24 d´agost, a uns tres quilòmetres de Montblanc (Conca de Barberà) en direcció a Lilla va ser assassinat. Cap a les 4 de la tarda va passar per allí una família de Montblanc que el va reconèixer per la documentació. El prevere encara donava senyals de vida amb vivíssims sospirs. Ara en aquest lloc hi ha una creu de pedra que recorda el seu martiri.

L´endemà rebia sepultura al cementiri de Montblanc, i després de la guerra, les seves restes van ser inhumades al cementiri de Blancafort.