Beatificacions

MARTIRS DEL s.XX

Pau Virgili Monfa, prevere


El servent de Déu Pau Virgili Monfà va néixer a Valls (Alt Camp) el dia 8 d´agost de 1869, va ser batejat a la Parròquia de Sant Antoni al cap de dos dies i va ser ordenat prevere el dia 27 de maig de 1893. Va ser ecònom de la Masó. En esclatar la revolta de 1936 era ecònom del Pla de Santa Maria (aleshores Pla de Cabra) (Alt Camp). Era molt piadós i amant de la litúrgia. A més es desvivia per a conservar i millorar el temple parroquial. En diferents ocasions havia dit: «Amb molt de gust donaria la vida per a salvar la fe d´Espanya.» El dia 22 de juliol, en veure que el comitè revolucionari foragitava les monges del convent, va començar a treure objectes de la parròquia, però el comitè s´hi va oposar, assegurant-li que no havia de passar res. Malgrat les bones promeses, va haver de veure amb molt de disgust com destruïen els objectes de culte i els altars de la parròquia.

El dia 23 el Sr. Salvador Pàmies es va emportar el senyor rector, Mn. Pau, i el beneficiat de la parròquia, Mn. Joan Gibert, a casa seva, però Mn. Pau se´n va tornar al seu domicili, mentre pel poble anava creixent l´odi contra els sacerdots, amenaçant fins i tot aquelles persones que hi tractaven.

El dia 24 se li van presentar tres del comitè, armats. Ell els va pregar d´anar a l´església a salvar el Santíssim. Ells se´n van burlar i fins i tot un li va dir que tot allò només era un negoci. Un, però, va proclamar en veu alta: «Jo sí que hi crec, senyor rector!» Malgrat tot, no se li va permetre d´anar a salvar el Santíssim.

La resta de dies Mn. Pau va romandre a casa del Sr. Jaume Rovira, edificant amb les seves pràctiques religioses i amb la seva conformitat a la voluntat de Déu.

El dia 5 d´agost, a la una del migdia, Mn. Pau era a casa del Sr. Jaume Ferrer i es va retirar a la seva habitació. Cap a les 5 de la tarda uns quatre o cinc revolucionaris, amb una miliciana, van anar a preguntar per Pau Virgili. Tres van pujar a l´habitació on era i després d´estar tancats una mitja hora amb ell el van baixar detingut. Mentre prenia una mica de sopa es van presentar tres milicians més, els quals portaven, detingut també, Mn. Joan Gibert. Mn. Pau i Mn. Joan es van saludar i tots dos van seguir els milicians sense oposar la més petita resistència i amb silenci.

Els van fer pujar en un cotxe dient que els portaven al vaixell presó. Mentre, en acomiadar-se Mn. Pau de la família que l´havia acollit, li queien les llàgrimes. El cotxe va anar en direcció a Montblanc, i entre el pont de la Fusta i la via del tren van ser assassinats tots dos. Primer, Mn. Joan Gibert. Abans, Mn. Pau Virgili se li havia tirat al coll i li havia dit: «Que la vostra sang sigui llavor de cristians!» Tot seguit va ser cosit amb trets de bala. Mn. Pau va sobreviure unes hores, amb molt de sofriment, mentre pregava fervorosament.

Les seves despulles primer van ser enterrades al cementiri de Montblanc (Conca de Barberà). Després, en ser inhumades, les van sepultar en un panteó al Pla de Santa Maria.